Restaurar el respecte

Editat per Joaquim Coll, Ignacio Molina i Manuel Arias Maldonado, aquest llibre recull tretze col·laboracions que analitzen el procés. Hi ha un esforç de síntesi i una posició clara. Després de denunciar una manca permanent de neutralitat de les institucions catalanes, el seu afany no és neutral però busca comprendre amb rigor intel·lectual. Se sol fixar el 2012 l’any de l’inici del procés, si bé d’altres el situen en la reforma de l’Estatut. Jordi Amat en detalla les diverses fases, programades a fons, per desbordar l’Estat. Lluís Bassets posa èmfasi en el lèxic específic dels processistes, que fa temps van aconseguir un control gairebé absolut de l’opinió pública catalana, així com en les tècniques d’agitació i propaganda utilitzades per evitar que els dubitatius o contraris a la independència s’activin. Esglaiats fins fa poc per la presa dels espais públics, molts cedien a la intimidació i l’espiral del silenci els envoltava.

“La Catalunya independent –assenyala Arias Maldonado– s’ha venut com un mirall invertit d’Espanya: associada la primera a tota classe de sentiments positius, la segona ha vingut concentrant tot tret negatiu imaginable”. D’aquesta manera, es fan escarnis i burles malaltisses: un menyspreu rotund envers el que és espanyol, camí de l’odi i la confrontació. Una renúncia al respecte i al seny, una possibilitat de felicitat embriagadora: ara o mai. Amb aquesta tensió ha quedat “ferit de mort l’ideal d’un sol poble” (Pau Marí-Klose).

Un equànime, assenyat i valent Joaquim Coll destaca que la unilateralitat ha estat consubstancial al procés, que va passar de la il·lusió a la insurrecció frustrada. I que CiU va donar suport al PP anys després de la sentència del TC, cosa que demostra que aquesta va ser només el pretext del gir sobiranista del nacionalisme. Joan Llorach documenta amb cura i precisióelsrepetitsenganysdexifres, l’escandalós relat de l’espoli.

El 2011, tres anys abans de reconèixer el seu reiterat frau fiscal, Jordi Pujol va dir que s’havia quedat sense arguments per rebatre els independentistes i plantejava als seus una disjuntiva anguniosa: o residuals o independents.

Josep Borrell hi ha posat l’epíleg i Manuel Valls, el pròleg: per restaurar la tolerància “caldrà temps, valor, grandesad’ànimidiàleg”.

Lluís Bassets estudia el lèxic amb què els processistes van aconseguir controlar l’opinió pública