La Vanguardia (Català) - Culturas
Detectiu a la recerca de perdó
Encara continuen venent-se exemplars d’El psicoanalista (2002). El 2017, Edicions B va fer-ne una edició especial il·lustrada per l’uruguaià Alejandro Colucci. Esgarrifen aquelles imatges, a l’altura del malson que viu Frederick Starks. Tot i que hi ha hagut treva –cinc anys en termes de ficció– i John Katzenbach (Princeton, 1950) ha publicat nombrosos llibres, hi havia una cosa pendent que aquest escriptor, que va ser periodista especialitzat en temes judicials (i és fill d’una psicoanalista) executa amb idèntica empenta i afany pertorbador.
Tornant enrere, el psicoanalista Starks era un prestigiós professional de l’Upper East Side de Manhattan. Un vidu metòdic, responsable i encantat de llegir el Times cada diumenge a la mateixa elegant cafeteria. Llavors rep una carta que inicia el seu compte enrere. En pocs dies, Starks està envoltat d’infàmia. La seva reputació, els seus diners, la seva casa, tot s’esfondra, s’incendia i s’enverina. Els artífexs de la catàstrofe no volen matar-lo. Volen, exactament, que ell desitgi morir.
Però Starks és viu. Ho va perdre tot però va aconseguir restablir-se a Miami. Té pacients –una anciana milionària increïble; un noi bipolar molt interessant–, i la intuïció que un dia tornaran. Com en veritat succeeix.
L’estrany pacte de Starks i els seus perseguidors sembla haver canviat. Aquesta vegada el necessiten i, sembla ser, hi ha una llum al final del camí. Serà això cert?
És lògic que dubti. L’ensorrament de la seva vida passada va fer d’aquest psiconalista un individu altament sagaç, intuïtiu i també veloç i impredictible. És admirable veure’l interpretar i reinterpretar un mateix senyal. El terror psicològic que enterboleix aquest relat es basa en una intel·ligent i freda observació de l’altre.
Com fa cinc anys, Starks no té alternativa: ha d’obeir i, per tant, investigar. Així, aquell elegant psiquiatre ara és un farsant de talent que imita accent meridional, es fa passar per un director de documentals –brillant quan es converteix en espectador de teatre de l’Off-Off Broadway– i gaudeix d’una inventiva meravellosa per mentir veïns, policies o directores d’escola. Alhora, és un gran detectiu que remou un terrible cas, el d’una brutal violació. Així s’acosta a veritats ocultes entre tenebres. Les que dibuixa Colucci i formen part d’aquell fosc mar on navega el psicoanalista i, esclar, la psicoanàlisi.