Ni en els teus pitjors somnis

Es podria pensar que va néixer a Maine (com el seu admirat Stephen King) o a New Hampshire (com aquest protagonista). L’escriptura de l’argentí Federico Axat (Buenos Aires, 1975) sona a traducció de thriller americà. En l’anterior L’última sortida (Butxaca/Destino), l’astúcia i la premeditació (i la fredor de l’escaquista), sustentaven una intriga de terrible principi i imprevisible camí. Una vegada més, el territori on s’entaula aquesta batalla és trampós i inestable. Com li passava al seu anterior protagonista, acorralat entre dues opcions (morir o matar-se), el jove John Brenner no sap què creure de la seva memòria. No hi pot confiar, ja que és un alcohòlic a qui no li van bé les coses: està en mala relació amb la seva exdona i amb dificultats per fer-se càrrec de la seva filla petita. Així que és molt fàcil pensar que, encara que quan obri els ulls ell no recordi absolutament res, alguna cosa va haver de veure en aquella escena criminal que l’envolta, i a la seva pròpia casa. Una ampolla de vodka buida, la moqueta tacada de sang i allà mateix el cadàver d’una noia que –segons ell diu– no havia vist en la seva vida.

D’ara endavant, comença aquell creixent neguit, tan propi d’alguns malsons, quan certes persones properes se’ns tornen ambigües, o estranyes. Això Axat ho evoca molt bé. John rep ajuda del seu germà Mark, la visita d’un antic amic de la família –i excomissari–, i també té el seu vell amic Ross. A més, algú especial del seu passat torna. Com en l’anterior novel·la, John Brenner està perdut en les seves incerteses. Així que tornem a la primera escena del presumpte crim: John desperta, es troba aquest terrible quadre, surt corrents i s’interna al bosc proper. I llavors veu dues coses: una furgoneta oberta i, a dins, un monitor que reprodueix la sala de casa seva. I en sortir desesperat d’allà, arriba a veure la figura d’un home amagat entre els arbres. Més endavant, quan la incògnita sigui cada vegada més complexa, l’FBI li preguntarà per aquell individu.

L’enginyeria narrativa d’aquest, justament, enginyer de professió és infal·lible. A l’anterior llibre, els personatges eren més funcionals. En aquest, el tema de paternitat porta humanitat i un matís diferent. Philip Dickinoculavarecordsenlament;el joveAxatplantejaaltresopcions.