Portadors de missatges

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) ha publicat una trentena de llibres a banda de la seva tasca com a docent, gestor cultural, traductor i col·laborador en diversos mitjans de comunicació. Com a autor, s’ha dedicat fonamentalment a conrear la poesia, però també s’ha endinsat en l’assaig, en la biografia i en la novel·la.

L’amor,enlasevavarietatdemanifestacions, ha estat un dels temes centrals de la seva producció literària. Ja en parla en el seu primer llibre de poemes, La pèrdua (1987), i el reprèn a Places de mans (1989), en què aprofundeix en l’amor de parella; l’amistat –una altra forma d’estimar– és present a L’amic desert (1992); l’amor a la terra, a Atles d’aigua (1995); l’amor a les ciutats, a Ciutats del vers (2005); i l’amor als fills, a De les criatures més belles (2006) i a L’últim nord (2008).

En la seva darrera novel·la, Aquell antic missatge de l’amor (2018) –un decasíl·lab–, se centra, més aviat, en la pervivència de l’amor. Xavier Rius és un economista amb vocació humanista que es troba en una cruïlla emocional: s’ha quedat sense feina en plena crisi econòmica, ha hagut d’encaixar una separació no desitjada amb la seva dona i ha reaparegut un antic amor de joventut. D’altra banda, la descoberta d’un llibre misteriós a la biblioteca familiar i un feix de cartes escrites pel seu pare el portaran a conèixer un relat mític entorn de la ciutat de Barcelona que pot arribar a canviar la seva concepció vital.

Més enllà de les trames que s’entrecreuen, ben resoltes, és interessant l’atmosfera espiritual que es gesta durant les trobades de la Societat d’Amics de Barcino i el tractament que l’autor fa del símbol com a explicació de la realitat i de la recuperació de la memòria d’una ciutat (i com aquesta s’inscriu al present). El lector es pot sentir atret per la triangulació gairebé mística entre el passat, el present i el futur, i els triangles amorosos que se succeeixen en diverses èpoques i generacions.

Aquell antic missatge de l’amor és una novel·la sobre velles vocacions i noves rutes, sobre la identitat dels mites i les llegendes i l’efecte que tenen en nosaltres. Conclou Llorca: “La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciènciadel’efímeril’evanescent”.

El protagonista, a l’atur, és un economista amb vocació humanista que es troba en una cruïlla emocional