Els autèntics còdexs Da Vinci

De les tres formes que han sobreviscut els manuscrits de Leonardo, col·leccions enquadernades recopilades després de la seva mort, quaderns més o menys intactes i fulls esparsos, els que es conserven a la BNE de Madrid tenen una història que podria semblar el guió d’una pel·lícula o una novel·la: transmesos, venuts, traspaperats i perduts durant un segle i mig fins a la seva troballa a la mateixa Biblioteca a mitjans dels anys seixanta del segle passat. Un autèntic tresor sorgit de la mà del geni en la seva època de maduresa pel qual van pugnar poderosos i van anhelar estudiosos, sabedors que una part d’escrits d’aquell creador prolífic que va ser l’enginy italià es van perdre en el temps o en diferents espais. No és aquest, afortunadament, el cas i a partir del proper 29 de novembre protagonitzaran l’exposició Leonardo Da Vinci: els rostres del geni, amb la vista posada en la commemoració el 2019, en concret el 2 de maig, dels 500 anys de la mort del geni a Amboise, França.

Artista, inventor i prototip de l’home de cultura total, Leonardo Da Vinci va escriure en efecte moltíssim,mésde7.000pàgines,peròes calculaquenotots’haconservat,pot ser que milers de pàgines esperin perdudes o traspaperades que algú les descobreixi en alguna biblioteca. Però el conservat són pàgines i pàgines de tractats de mecànica i pintura, d’estudis anatòmics i astronòmics, de somnis i idees que s’acabarien materialitzant segles després però que van ser capaces de volar en la seva imaginació i van prendre forma als seus manuscrits. El periple dels Còdexs Madrid I i Madrid II és il·lustratiu del curs d’aquesta gairebé miraculosa producció després que per atzar es descobrissin dos quaderns sencers.

Una còpia posterior que es guarda del testament de Leonardo estableix que en morir va deixar “tots i cada un dels llibres [libri] que en l’actualitat es troben en poder de l’esmentat testador, així com els instruments i retrats [portracti] propis de l’art i ofici de pintor” al seu deixeble Francesco Melzi, que els va conservar com una relíquia. No faria el mateix el fill d’aquest, Orazio, qui va amuntegar els papers en un graner abans de posar-los a la venda, amb un sorprenent poc èxit –“Res d’això no podria interessar a la vostra excel·lència”, va assegurar un conseller a Francesc de Mèdici– que va ocasionar una sèrie d’anades i vingudes de lligalls que va acabar amb els manuscrits repartits en diferents lots i mans.

La història de la vinguda a Espanya dels còdexs avui a la BNE s’inicia llavors, quan apareix a Milà Pompeo Leoni, escultor a la cort de Felip II. Leoni va comprar bona part dels manuscrits possiblement amb la intenció de vendre’ls i amb ells es va instal·lar a Madrid, on van tornar a dispersar-se després de la seva mort. A hores d’ara, ja havien estat ordenats i catalogats, amputats i separats diverses vegades pels seus diferents propietaris segons el seu

El Còdex Madrid I és un tractat científic sobre mecànica i el II un cartipàs sobre tota mena de matèries