La Vanguardia (Català) - Culturas

Amb la llum d’Eivissa

- NAILA VÁZQUEZ TANTINYÀ

La Llotja, l’Escola Superior de Disseny i Art de Barcelona, ret homenatge al pintor eivissenc Vicent Ferrer i Guasch (Sant Antoni de Portmany, 1917-Eivissa, 2008) en el centenari del seu naixement amb la doble exposició Ferrer i Guasch, el pintor dels blancs i la llum d’Eivissa. L’escola, creada el 1775, compartia antigament edifici amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, completant la formació artística de nombrosos pintors, entre ells, el mateix Ferrer i Guasch. Actualment, ja traslladad­a fora de la llotja marítima, les dues mostres poden visitar-se a les seus de Sarrià i Sant Andreu. Les dues mostres recullen una trentena d’obres de l’artista de petit i mig format que daten des dels anys 60 fins al 2000.

Ferrer i Guasch retrata la vida de l’illa en múltiples paisatges a l’oli, immortalit­zant les tradiciona­ls finques eivissenqu­es de formes quadrades i blancs impol·luts, els laberíntic­s carrers de Dalt Vila o les icòniques imatges del port d’Eivissa. Les obres transpiren una tranquil·litat i assossec típics d’alguns racons de l’illa, sobretot fora de la temporada d’estiu. Amb imatges gairebé atemporals, l’artista captura els detalls d’una arquitectu­ra sòbria i austera que ha variat poc en el temps. Amb una paleta dominada pels tons blancs, diferencia­ts pel joc d’ombres que les formes arquitectò­niques projecten entre si, i el blau clar del net cel mediterran­i, el pintor capta amb perícia naturalist­a un dels elements més màgics de l’illa: la llum. La puresa cromàtica del blanc es trenca només puntualmen­t pel blau, vermell, taronja o fins i tot rosat de finestres i portes.

La majoria d’obres se centren en paisatges estàtics, sense gent, que dibuixen petits i bells laberints familiars que testifique­n la constància i dedicació de Ferrer i Guasch, així com la seva evolució. Si bé en les peces més antigues les pinzellade­s tenen un traç més evident i els colors tendeixen més a l’ocre, amb el pas del temps s’aprecia un estil més depurat i simple, sensorial i anímicamen­t reconeixib­le.

 ??  ?? ’Sense títol’, 1980
’Sense títol’, 1980

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain