A Bordeus amb Alain Juppé

Després d’una intensa vida política que el va portar a presentar-se com a president de la República Francesa, l’alcalde de Bordeus publica un diccionari de la seva ciutat, la seva casa des de fa 23 anys Dimarts, 13 de novembre, vaig anar a l’Institut Français del carrer Moià: Alain Juppé presentava el seu Dictionnaire amoureux de Bordeaux (Plon) en conversa amb Miquel Roca Junyent. Si no vaig equivocat, Alain Juppé ja deu haver complert els 73 anys, però aquell dimarts n’hi hauria tret fàcilment deu o dotze. I Miquel Roca, que és una mica més gran que Juppé, també feia el fet: ningú no hauria dit que voreja els vuitanta.

Curiosa història la dels dos polítics. Juppé fa 23 anys que és al capdavant de l’alcaldia de Bordeus, tot i no ser fill d’aquella capital l’home de la resistència, general als 29 anys, compagnon de la libération, gaullista de cap a peus, diverses vegades ministre, primer ministre, president de l’Assemblea i alcalde de Bordeus durant ni més ni menys que 48 anys, de 1947 a 1995. Juppé també va ser ministre, d’Afers Exteriors, en dues ocasions, i primer ministre amb el president Chirac, i fa cinc anys es mostrava disposat a tenir-se-les amb Sarko per aconseguir la presidència de la República després del fracàs d’Hollande. “Le retour du commandeur”, titulava Le Nouvel Observateur (octubre del 2013) quan es va fer privilegien l’experiència aleshores el vencedor seré jo”. I va guanyar Emmanuel Macron, 33 anys més jove que Juppé i una mica menys expert.

Quan algú parla de Bordeus, el primer que ens ve al cap és el vi, les vinyes. Bordeus, un bordeus, un Château d’Yquem... Per a mi, Bordeus va començar sent Mollat, la llibreria Mollat, fundada el 1896 per Albert Mollat. Mollat la primera llibreria de França? Per a un fill de París, com és el meu cas, resulta difícil d’assumir-ho, però, la veritat, no diria que no, i li agraeixo a Juppé que li dediqui cinc pàgines del seu diccionari. I parlant a la curiositat dels seus visitants?

Als anys setanta i vuitanta, el terme Bordeus l’identificava jo amb Sigma. Bordeus era Sigma, el festival en el qual coincidien el Grand Magic Circus amb la nostra Fura dels Baus i el Living Theatre amb Peter Brook o amb Patrice Chéreau. Sigma era el gran festival de Roger Lafosse, un bordelès que de jove era aficionat a tocar el saxo i que una nit a París, a Saint-Germain-des-Près, havia presentat Charlie Parker a JeanPaul Sartre...

Sigma va ser un dels millors festivals de França. Lafosse era esplèndid –no cal dir que aquells

L’autor dedica cinc pàgines de la seva obra a Mollat, l’emblemàtica llibreria fundada el 1896

STÉPHANIE PARA / EFE