Secrets de les reines i els seus primers ministres

A més de l’espanyola, hi ha un parell de dotzenes de monarquies parlamentàries al món, la meitat de les quals són membres de la Commonwealth britànica. El constitucionalista britànic Walter Bagehot va sostenir que el secret eficient d’un règim parlamentari és la cooperació entre el primer ministre i el parlament. Quatre pel·lícules recents suggereixen que hi ha un altre secret eficient en les monarquies parlamentàries: la cooperació entre el primer ministre i el rei o la reina, que oficialment és qui assenteix, sanciona o promulga les lleis, designa el primer ministre i pot dissoldre el parlament, i convocar noves eleccions, com a Espanya. La dinàmica de tensió i cooperació entre les dues institucions és un tema recurrent.

A la pel·lícula El discurs del rei (Tom Hooper, 2010), l’arquebisbe de Canterbury, que està encarregat d’organitzar la coronació de Jordi VI l’any 1937, li adverteix que “la funció de Sa Majestat és consultar i ser assessorat”, i com que el pròxim Rei vol afegir el seu professor de correcció de la parla a la llista de convidats, li indica: “En això no va consultar, però acaba de ser aconsellat” (de no fer-ho). Tot i això, la resposta reial difereix: “Ara l’aconsello jo. En aquest tema personal, prendré la meva pròpia decisió”. Aquest diàleg esbossa les tenses relacions de consulta i assessorament mutu que poden fomentar diverses formes de cooperació interinstitucional.

El mateix Jordi VI és personificat a The crown (2016), la sèrie de televisió de Netflix amb excel·lents guió, director, actors i reproducció dels palaus i edificis originals. El Rei, anant directament al gra, comunica a un dels seus ministres, a la inversa que en l’episodi que acaba de referir-se, que “com a sobirà, tinc el dret de ser consultat, d’encoratjar, d’advertir”.

Alguns anys després, en la mateixa sèrie, la filla i successora de Jordi VI, Elisabet II, és ensenyada En aquesta pel·lícula de Peter de Baan una fictícia Beatriu d’Holanda topa amb el seu primer ministre, suposadament Jan Peter Balkenende, per discrepàncies en un dels discursos que ha de llegir la Reina al Parlament pel seu tutor, precisament referint-se a Bagehot, que “les dues institucions, la corona i el govern, la digna i l’eficient [respectivament], només funcionen quan es donen suport mútuament. Quan cadascuna confia en l’altra”.

Una altra versió fictícia d’Elisabet, suposadament més de cinquanta anys més tard, apareix a la pel·lícula La reina (Stephen Frears, 2006). En la primera trobada de la Reina amb una versió fictícia del primer ministre Tony Blair, ella adverteix que és la seva “responsabilitat constitucional aconsellar, guiar, i advertir el govern del moment”. Més endavant, comenta: “Recordi, Primer Ministre, soc jo qui li aconsella a vostè”. Blair havia aconsellat a la Reina sobre com afrontar la crisi amb l’opinió pública desencadenada per la mort de la princesa Diana, però es disculpa “en cas que pugui sentir-se maltractada o manipulada d’alguna manera”. Al final, el fictici Blair tria donar suport a la Reina perquè s’adona que sobreviuen junts i que, si ella cau, cauen plegats.

Consultar i ser consultat, assessorar i ser assessorat, d’això tracta el joc entre la corona i el primer ministre. Malgrat això, el contingut precís d’aquestes interaccions és força ambigu. Per a alguns, pot significar que la corona no ha de fer res; per a d’altres, que pot tenir un paper actiu a assegurar la governació del país.

La primera opció és el consell de la vídua de Jordi VI, la Reina Mare Maria, a Elisabet a The crown: “No fer res és la feina més difícil de totes. I prendrà cada unça d’energia que tinguis. Ser imparcial no és natural, no és humà. La gent sempre voldrà que somriguis o que estiguis d’acord o que arrufis les celles. I en el moment en què ho facis, hauràs declarat una posició. Un punt de vista. I aquesta és l’única cosa que com a sobirana no tens dret a fer. Com menys facis, menys diguis o concedeixis o somriguis...”.

Elisabet: “O pensi? O senti? O respiri? O existeixi?”. Reina Maria: “...Millor”. En contrast, el consell de ser més influent apareix visiblement en moments de crisi. Quan el primer ministre Winston Churchill exhibeix la seva fragilitat com a conseqüència de la seva avançada edat i les seves múltiples malalties, l’abdicat rei Eduard VIII dona la seva opinió a la seva neboda, la reina Elisabet:

“Com a Reina, tens el dret de ser consultada. El dret d’encoratjar. El dret a advertir. Així mateix, a nomenar un nou primer ministre en cas d’incapacitat i molts diuen que el comportament de Churchill ara constitueix incapacitat. T’han demanat la teva ajuda i la teva influència”.

Tot i això, la Reina tem que això violaria la constitució i anuncia: “No puc fer-ho. No ho faré”. El seu tutor està bastant

La dinàmica de tensió i cooperació entre monarquia i govern és tema recurrent en les ficcions actuals