Quatre reflexions sobre la ciutat

L’aposta, menys òbvia del que sembla, és creure en el poder revolucionari de l’expressió cultural per construir una ciutat més equilibrada i rellevant. No existeixen per separat una cultura de base i una altra elitista: cal invertir tant en la formació com en l’aparador perquè els dos conceptes s’integren a un mateix procés. Les institucions culturals no només són una estació final per a joves que s’han foguejat en tallers de creació, sinó que compleixen al seu torn la funció de facilitar un aprenentatge al conjunt de la ciutadania, atraient i exhibint el millor talent del moment. D’altra banda, només un pas endavant en el nivell cultural pot ajudar Barcelona a seleccionar el turisme des de l’oferta, impedint que sigui la demanda la que imposi els seus gustos construint-se un parc temàtic al seu gust. En definitiva, elevar el to cultural també propicia que creixi el turisme de qualitat, entès com el que exigeix que les ciutats tinguin una oferta de cultura que estigui a l’altura de les seves expectatives. Una ciutat global que aspiri a atreure i a exportar talent no s’hauria de governar únicament des de les inversions o des de la garantia dels serveis bàsics, sinó també des de l’estímul de l’autoestima ciutadana. És aquest un intangible, sovint menystingut pels governants actuals, que cobrarà força en una era en què les metròpolis guanyaran terreny als estats i a les nacions com a marc mental de convivència. Als valors que des de fa dècades han donat cos al que anomenaríem l’orgull d’aquesta ciutat (la cultura, l’esport, l’arquitectura, l’urbanisme de proximitat o la creativitat mediterrània) se sumen en els últims anys la investigació, la vida saludable, el pacifisme i, en general, les polítiques d’igualtat en una Europa on la xenofòbia i l’homofòbia (entre altres fòbies) guanyen terreny de manera alarmant. Però projectar aquests valors requereix actuar amb una certa audàcia: cal aspirar que la ciutat de Barcelona sigui capaç d’acollir tota mena d’esdeveniments globals i adaptarlos, un cop concedits, a