La Vanguardia (Català) - Culturas
Els anys amargs de la crisi
Sí, LA CRISI va fer molt de mal. Entre el 2008 i el 2014 es calcula que la indústria del llibre va caure en un 40%; en similar proporció, com a mínim, van descendir els avenços que els escriptors percebien per les seves obres. Les arts escèniques van veure minvar els seus ingressos en un 31%; el cinema va perdre entorn del 20% d’espectadors.
Les caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit registrades a Espanya van passar de 350, el 2005, a 45 el 2017. Moltes d’aquestes caixes estaven vinculades a fundacions o a programes culturals que brindaven de forma regular ingressos complementaris a autors, intel·lectuals i creadors diversos que feien conferències o oferien exposicions o representacionsteatrals.Lasubstanciosafontes va reduir fins a gairebé eixugar-se en moltíssims casos.
El mercat de l’art es va contreure i no poques galeries van tancar; pintors que s’estaven guanyant, més bé o més malament, la vida amb la venda dels seus quadres es van veure obligats a tornar a fer classes.
Va ser com el brusc despertar d’un somni: el declivi, en paraules d’Esteban Hernández, de la classe mitjana cultural espanyola. Entre mitjans dels anys vuitanta i el 2007, el sector cultural s’havia beneficiat de la prosperitat econòmica general del país, i no s’havia preocupat gaire de constatar fins a quin punt era sòlida. Pensàvem que la nostra cultura era comparable a la francesa o l’alemanya. Tristament, no ho era.
Té lloc un replantejament col·lectiu, i indignat, de la situació, que en el pla social cristal·litza en les manifestacions de l’1-M de l’any 2001. En el pla cultural la voluntat de rebuig de l’heretat es plasma en un volum col·lectiu com CT o la Cultura de la Transición. Crítica a 35 años de cultura española, del 2012. En la seva introducció el periodista Guillem Martínez afirma que “des de maig del 2011 estem assistint a un combat cultural”, en què el concepte CT s’alça per denunciar una cultura que hauria estat “notòriament desactivada” des dels Pactes de la Moncloa el 1977; que hauria renunciat a entrar en temes polítics per aconseguir beneficis