Pere Calders gira, gira i girarà

A algú que no l’hagi llegit mai li definiria l’art narratiu de Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) com una barreja d’estranyesa davant la realitat, la fantasia com a via de fuga, la ironia com a arma de defensa, una crítica al món modern que anul·la l’individu a través d’una barreja explosiva d’excentricitat i sentit comú.

Hi ha una manera de recuperar els clàssics que s’assembla a una restauració. Agafes un cotxe vell, que abans era bo, el refàs, i el fas circular en un ral·li de cotxes antics. El cas de Pere Calders recorda més aviat un gronxador d’aquells que giren al voltant d’un eix. Gira i gira i quan sembla que ja no va tant de pressa, el pare de la criatura empenta l’esquena del nen i fa que torni a girar amb velocitat renovada. El volum de Tots els contes es va publicar a La Butxaca el 2008. I des de llavors havien sortit contes il·lustrats, l’edició francesa de Cròniques de la veritat oculta, edicions de la col·lecció Educaula, adreçats als instituts. Fins i tot li han dedicat una llibreria.

Calders anava girant, i ara girarà més de pressa, perquè Rosa dels Vents ha publicat una edició en dos volums de tots els contes, amb il·lustracions d’Ignasi Font, i Comanegra ha fet una edició dels microcontes, dissenyada per Víctor García Tur, amb textos de dos pesos forts: Borja Bagunyà,almamaterdel’exitosaEscola Bloom de literatura, i el poeta i novel·lista Sebastià Alzamora. Vol dir que la generació entre els 35 i els 45 anys se l’han fet seu, el llegeixen a la seva manera i conviden a altres a llegir-lo, amb la llibertat que s’han de llegir els autors bons.

L’edició il·lustrada de Rosa dels Vents aprofundeix en el món d’Antaviana, un espectacle de Dagoll Dagom de finals dels setanta, que va descobrir Calders al gran públic. És el Calders de la fantasia i l’humor una mica bonifaci, amb alguna punxa irònica i sarcàstica a la tija que aguanta la flor. Mentre que Contes portàtils posa l’accent en la capacitat d’escriure històries mínimes i en la intel·ligència literària.

Calders van ser dissenyador gràfic als anys trenta. L’estudi CCC (Calders, Cluselles, Cots) va ser moderníssim. I va aplicar a la narració moltes de les coses que havia après dibuixant, fent anuncis i pensant acudits.Ésunestilquetéunpeuenel noucentisme (l’ordre, l’ideal social), un altre peu en l’estil centreeuropeu del seu mestre, el dissenyador txec Karel Cerny (rigor, perfecció formal), i un altre peu (on vas a parar, tants peus!) en el realisme màgic de Bontempelli i en els clàssics de la literatura fantàstica. Es fot del lloc comú, com se’n foten (o se’n fotien) els bons publicitaris. Amb aquesta base, Calders va desenvolupar una literatura personalíssima, que va passant d’una colla a l’altra, d’una generació al’altra.Unèxitquenos’acaba.

L’estudi CCC va ser moderníssim: va aplicar a la narració moltes de les coses que havia après dibuixant