La Vanguardia (Català) - Culturas
‘Ascribiu un yibre de trap, nais’
Besora & Bagunyà són dos joves promeses de la literatura catalana del nou segle; autors, cada un pel seu costat, de diversos llibres de contes i novel·les, en general ben rebuts i creadors d’expectativa. Ara, en un canvi de registre, han decidit unir forces i posar-se la disfressa de Hunter S. Thompson per escriure aquest Trapologia que, com el títol indica, tracta sobre la música trap. És a dir, un assaig-investigació sobre música i cultura urbana amb maneres de periodisme gonzo en el qual tan protagonistes resulten Bad Gyal o PAWN Gang com els mateixos autors. Explicat amb les seves pròpies paraules, un experiment literari, un exercici de “crònica bizarra” que, segons diuen, és alguna cosa així com “nou periodisme + ficció”.
D’aquest experiment cal destacar-ne tres aspectes que, presentats en format mix, valoritzen el llibre. Un: les suggeridores idees a propòsit del fenomen trap. Dos: la crítica de diversos aspectes de la cultura catalana. I tres: la forma en què tot plegat es presenta.
Entre l’anar venir de l’assaig a la ficció que caracteritza el llibre, sorgeixen unes quantes reflexions interessants pel que fa a aquest fenomen de música urbana que atrapa adolescents: sobre la democratització de la música, sobre la cultura de la imatge i el consum, del trap com a exercici d’autoafirmació individual/col·lectiu, del trap com a narrativa del guanyador, de trap i anarcocapitalisme, de sexisme, masclisme i rols de gènere, del kitsch, de la moda, del llenguatge...
Però lluny d’escapar-se fins a la llunyana Atlanta (USA), presumpte bressol del trap, Bagunyà & Besora posen l’ull experimentador en el món més proper, en el trap local. I és des d’aquesta aproximació que es permeten apuntar el conjunt de la cultura catalana, més la literària que la musical. Una cultura que –escriuen– viu un permanent i asfixiant pacte de no-agressió, i amb una llengua tancada en pots plens de formol. Cert que disparen una mica a boca de canó, trap-style, però benvinguts siguin els trets –o les rimes– si aviven els debats.
Com es pot intuir, el conjunt respira un to de divertiment i provocació que traslladen a unes formes heterodoxes, que no noves: diàlegs, notes a peu de pàgina (més d’un centenar!), il·lustracions, fotografies, collages... I una llengua desacomplexada, rescatada del formol; diria que deliberadament provocativa, i no només per aquests intents de reproduir la parla dels adolescents del trap (“Als ka teniu més de trenta tacos no us antareu de re!”). Un remix per on desfilen Bad Gyal, Yung Beef o C. Tangana, però també els Manel, Lana del Rey, Bourdieu, Lipovetsky o el jove filòsof youtuber madrileny Ernesto Castro. I algun personatge repescat d’altres llibres dels autors, com el professor de Literatura Postcolonial Catalana Walter Colloni.
I per acabar, en el més pur estil gonzo-gamberro, ens regalen un final delirant, un relat d’aventures entre Indiana Jones i El codi Da Vinci amb Bugga Boss (Bagunyà) & Maximus Big (Besora) topant-se amb el Sant Greal a les coves ignasianes de Manresa. Un procés d’il·luminació que condueix dels Exercicis espirituals de Sant Ignasi fins al trap, units pel descobriment que cap dels dos, el trap i els Exercicis, tenen missatge, i és precisament en això on rau el seu autèntic missatge.
Si el trap és en la seva essència excés i provocació, Besora & Bagunyà han elaborat un eficaç artefacte depuratrapologialiterària.