Genealogia laboral

Encara que de vegades sembla que ja ho hem vist tot, l’atzar sempre pot donar una sorpresa. Així va passar al desembre del 2014 quan, durant una visita a l’arxiu del Gremi de Fusta i Moble (abans Gremi de Fusters), i mentre esperava el material de la seva consulta, la historiadora del moble Mónica Piera va identificar un paquet que va atreure la seva atenció. Intuïció? Potser, però és sabut que en el bon investigador la curiositat i l’olfacte són atributs innats que, de vegades, donen els seus fruits. Piera, la millor especialista en moble que ha donat aquest país, va obrir el farcell i va descobrir una cosa extraordinària: el Llibre de passanties dels mestres fusters. “Es tracta d’un volum únic –diu Piera–, que comença el 1778 i acaba cap al 1820, i que inclou 222 làmines amb els dibuixos originals de les proves de mestria, és a dir, els exàmens per accedir a mestre fuster”. Propietat de la Confraria de Mestres Fusters, és una obra inèdita d’un valor patrimonial indiscutible. Un llibre que parla, mitjançant dibuixos a llapis, tinta i aquarel·la, de totes les branques del saber dels fusters: de l’arquitectura a la construcció, la maquinària, les armes o el mobiliari de tot tipus.

En origen s’havia conservat a la ‘L’arbre dels oficis’ (Barcelona, 1929) de Joan Vila i Pujol, ‘D’Ivori’, amb dos detalls, que també es pot veure a l’exposició junt amb el ‘Llibre de passanties dels mestres fusters’ seu del gremi, però els bombardejos del 1938 van obligar a traslladar-lo a la capella de sant Josep que la confraria té a la catedral, on es va desar en un calaix. Anys més tard es va dur a la nova seu del gremi, on hi va arribar amb els problemes de conservació propis d’un material fràgil i delicat com és el paper.

Un equip d’investigadors, reunits per l’Associació per a l’Estudi del Moble que dirigeix Piera, ha documentat els dibuixos i ha arribat a conclusions inesperades, com que el nombre d’exercicis amb què s’examinaven els futurs fusters i la quota a pagar variaven si el candidat era familiar d’un ebenista o no.

Barcelona conserva escassos llibres de passanties i aquest és el primer conegut sobre la feina dels fusters. Les seves pàgines parlen de l’ús de la fusta, però també de la vitalitat creativa i artística dels futurs professionals, que utilitzen estils successius, del rococó al neoclàssic i de l’imperi al romanticisme.

Per la seva importància, el llibre va ser declarat bé cultural d’interès nacional i ara s’exposa al Museu Etnològic del carrer Montcada, on poden veure’s part de les pàgines de generós format (62x47 cm) que es troben en procés de restauració. Un llibre excepcional que ens acosta a l’ofici del fuster, el rol del qual era (i és) essencial en la societat. Junt amb el qual es pot veure la reproducció de L’arbre dels oficis, que els representa i que dóna pistes dels molts “llibres de passanties” que queden per descobrir.