La Vanguardia (Català) - Culturas
D’Anníbal a l’independentisme
L’historiador Borja de Riquer, director de l’edició, ens ofereix una lectura nítida sobre el propòsit del llibre Història mundial de Catalunya: “L’adjectiu mundial, referit a la història catalana, què significa? Doncs senzillament que molts fets del passat català tenen una significació prou general per ser homologables a alguns esdeveniments que han tingut lloc en altres països i, sobretot, que hi ha fets històrics catalans que van tenir repercussió internacional o com a mínim europea”.
Els episodis seleccionats reflecteixen com la història d’un “petit país”, com Lluís Llach l’anomena poèticament en la seva cançó, ha contribuït i ha estat expressió del que li passava al món. La petita història inserida en la gran història, la nodreix i li dona noves vies d’interpretació. Autors com Josep Fontana, Margarida Casacuberta, Jordi Nadal, Joan B. Culla, Xavi Ayén, Manuel Forcano o Lluís Cabré, des d’àmbits de coneixements que van des de la història, la literatura o la política internacional ens ofereixen una visió innovadora sobre la història de Catalunya; una història que va des del 125 a.C. fins a “una singular declaració d’independència”.
La història sempre va referida als fets però, què passa quan som capaços de situar-los en les dinàmiques globals del món? Aleshores aquests esdeveniments converteixen la història en un camp d’idees, relacions, interaccions i incorporacions que permeten llegir-la com a plasmació del nostre present. Els cartaginesos i els romans que lluiten en territori català van certificar la caiguda dels cartaginesos, amb Anníbal com a heroi nacional. La llegenda i història del comte Guillem de Tolosa ens serveix per endinsar-nos en la conquesta de Barcelona pels francs. La conquesta va iniciar, com ens explica Josep M. Salrach, l’inici del llarg procés de formació de Catalunya, amb la incorporació del conjunt de terres de la Catalunya Vella a l’imperi carolingi que el va diferenciar de la trajectòria històrica d’altres pobles hispànics. L’any 1651, Miquel Parets, conseller de la ciutat de Barcelona, serveix per testimoniar les conseqüències de la pesta i descriu d’una manera realista les carretes de morts que circulaven per la ciutat. La lectura del llibre ens permetrà viatjar a l’any 1810, quan Catalunya va ser francesa; a descobrir l’aventura de Domènec Badia i Leblich, el primer europeu que va entrar a la ciutat santa de la Meca; a conèixer com Josep Xifré i Casas va fer la seva gran fortuna a Cuba i els Estats Units amb activitats agràries, industrials i comercials, i com va ser considerat l’home més ric del seu temps.
La Història mundial de Catalunya, com la d’Espanya, es tanca de moment amb el desafiament independentista. Josep Maria Muñoz constata, mostrant l’itinerari del procés, que l’única via possible per resoldre el conflicte ha de ser política. La Història mundial de Catalunya permet activar en el lector no només el desig de coneixement, sinó també un estímul per imaginar el futur.
LA CAÇA DE BRUIXES
Agustí Alcoberro ens narra l’episodi de la caça de bruixes a la Catalunya del 1614, que va tenir el seu punt àlgid el 1619 i va arribar a causar entre 400 i 1.000 víctimes, segons diferents fonts. El 1424, a la Vall d’Àneu, van entrar en vigor unes Ordinacions que incloïen el delicte de bruixeria, el primer text que es va legalitzar a Europa.
FLOQUET DE NEU
Oliver Hochadel rememora l’únic goril·la blanc que va ser descobert a la Guinea Equatorial espanyola. “Al finalitzar la seva visita al Zoològic de Barcelona, l’actor Leonardo Di Caprio va saber quin record s’enduria. Va anar directament a la botiga del zoo i va demanar una samarreta de Snowflake-Floquet de Neu. Després de la seva mort, el goril·la albí continua captivant la imaginació dels més petits i el record dels adults.
L’O-5 GLORIÓS AL BERNABEU
Sergi Pàmies relata i gairebé es podria dir que aconsegueix fernos reviure la històrica victòria del Futbol Club Barcelona contra el Reial Madrid que va ser l’inici d’un cicle guanyador i un canvi de mentalitat que ha convertit el Barça en un dels equips amb més títols aconseguits en les últimes dècades a Europa. Pàmies rescata una columna de Francisco Umbral a La Vanguardia per descriure fins a quin punt va doldre la derrota a la capital d’Espanya: “La gent està dolguda per la pallissa, però els més clarividents ja comencen a veure que la derrota pot ser positiva per tal com permet que es desfoguin una mica les rebequeries perifèriques contra el centralisme. Tota la perifèria se sent venjada de Castella”.
La lectura ens revela les aventures de figures com Badia i Leblich, el primer europeu que va entrar a la Meca
PARÍS, POL D’ATRACCIÓ
Mireia Freixes ens fa observar el gran poder d’atracció de l’escena artística de París des de principis del segle XX sobre els artistes catalans o vinguts d’altres llocs d’Espanya per instal·lar-se a Barcelona com, entre d’altres, Adrià Gual, Josep Maria Sert, Hermen Anglada Camarasa, Pablo Picasso, Xavier Gosé, Juli González, Pau Gargallo, Enric