La Vanguardia (Català) - Culturas
Empremtes de la globalització
Granados, Ricard Viñes o Pau Casals; artistes que van ser influïts per la ciutat de la llum i que, al seu torn, van influir el món artístic.
EL PRIMER OSCAR ESPANYOL
Vicente Sánchez-Biosca mostra com una pel·lícula de José Luis Garcí sintetitza, més enllà dels seus mèrits cinematogràfics, el nou estatus d’Espanya al món: “Volver a empezar és, doncs, un símptoma cultural del temps de la seva gestació; el clima que segueix el cop del 23-F, amb els seus nous herois –no els malvats– i el seu optimisme”.
FRANCO I JOAN DE BORBÓ A L’‘AZOR’
Emilio Grandio ens explica com en el marc de la guerra freda les converses al iot Azor entre Franco i Joan de Borbó permeten, gràcies als acords entre tots dos, que “el règim franquista s’asseguri el present, però també la possibilitat de condicionar el futur”.
TOREROS I ESTRELLES
Rafael Núñez Florencio destaca la força diplomàtica de Luis Miguel Dominguín a l’Espanya dels anys cinquanta. Amic de Franco, es va convertir en una mena d’ambaixador cultural al tenir com a amics personalitats com Picasso, Hemingway i Welles. La imatge que projectava el seductor torero era la d’“un espanyolet de l’Espanya de Franco que li pispava la parella a monstres de la talla de Frank Sinatra, o coquetejava amb Lauren Bacall, Brigitte Bardot i Romy Schneider”.
‘EL QUIXOT’ DE JOHN BOWLE
Francisco Cuevas ens recorda que va ser un anglès, el reverend John Bowle, qui va fer la primera edició anotada de la novel·la de Cervantes, marcant un nou camí de comprensió de l’obra i la seva difusió. Segons Cuevas, va suposar “una curiositat per a la història de l’edició del Quixot: John Bowle, a Anglaterra, allunyat de les prohibicions expurgatòries, en va editar el text sense esborrar la incòmoda frase que la duquessa refereix a Sancho en la segona part: ‘Las obras de caridad que se hacen flojamente, no tienen mérito, ni valen nada’”. Hi ha projectes editorials que, una vegada es culminen, es converteixen en referents culturals. La iniciativa editorial de Historia mundial de España sota la direcció de Xosé Manoel Núñez Seixas, promoguda per les editorials Destino i Edicions 62, n’és un. Aquest interessant llibre proposa un acostament a la història, no des d’una visió cronològica, estadística o nacional en el sentit de promoure un sentiment patriòtic, sinó analitzant i descobrint en els fets històrics d’Espanya aquells que també van tenir conseqüències per al món.
Un exemple el trobem a l’article Felipe II en Portugal: fe, calendario e imperio de Fernando Bouza, on l’autor exposa l’episodi històric ocorregutel29desetembredel1582enquè Felip II va dictar a Lisboa la coneguda pragmàtica d’“el compte de l’any”, que va suposar la implantació del calendari gregorià en el vast imperi espanyol. Fernando Bouza ens posa sobre la pista: “La disposició lisboeta es pot considerar la primera gran decisió global de la història”. En el pròleg, Núñez Seixas, a l’explicar la metodologia d’aquesta ambiciosa obra, ens diu: “Aquesta és una història inspirada en una filosofia historiogràfica comparada, global i transnacional a un temps... en les interaccions existents entre els actors ibèrics, hispànics i dels diversos territoris de la monarquia hispànica o de l’imperi espanyol”.
La proposta editorial compta amb gran nombre d’historiadors de prestigi com són Santos Juliá, Jordi Amat, Enric Ucelay-Da Cal o Mercedes Brea, catedràtica de Filologia Romànica entre, aproximadament, cent trenta autors de diversos àmbits. Aquesta obra té precedents a França i Itàlia: Histoire mondiale de la France de Patrick Boucheron, i Storia mondiale dell’ Italia d’Andrea Giardina, on han estat grans èxits editorials.
La història d’Espanya, per si mateixa fascinant, adquireix una tonalitat més lluminosa i intensa quan observem esdeveniments que amplien el nostre coneixement i ens posen en contacte amb, per exemple, el primer text hispànic conegut, les glosses emilianenses; o quan s’indaga en la importància de la reina Urraca, reina de Lleó, la primera dona que, en la seva condició de reina titular, seu al tron de Lleó; l’aportació, amb clars i obscurs, d’Alfons X el Savi, que, de la mateixa manera que va ser un decidit impulsor del coneixement, va ser un limitat monarca que, segons l’historiador Juan de Mariana, deia: “Mentre contemplava el cel i observava les estrelles va ensopegar a la terra”.
Ja més a prop en el temps, l’historiador Enric Ucelay-Da Cal ens situa en un esdeveniment que té gran ressonància en la nostra actualitat. Explica com l’intent d’aixecament de Francesc Macià, que va acabar sent jutjat a París, conegut a Europa com “el complot català”, acabarà arrossegant
La implantació del calendari gregorià es pot considerar la primera gran decisió global de la història
la caiguda d’Alfons XII. La història relatada al llibre arriba fins al 2017 amb Esperando a Europa: el último ciclo del independentismo catalán de Josep Ramoneda, un dels impulsors d’aquesta imprescindible aventura editorial. Amb el marc de fons del que va passant a Europa, Ramoneda explica amb detall el conflicte entre Catalunya i Espanya, mentre s’espera i es continua esperantunasolució.