Viure per contar-ho

Luna Miguel (Alcalá de Henares, 1990), periodista i traductora, precoç i polèmica bloguera i també poeta precoç, va publicar el seu primer llibre, Estar enfermo, el 2010. Avui és una de les veus més fermes de la nova poesia espanyola. És autora així mateix dels assajos d’El dedo. Breves apuntes sobre la masturbación femenina (2016). Potser per això afirma una cosa tan discutible com que El funeral de Lolita, “encara que es tracti d’una novel·la, per mi és també una mena d’assaig sobre la figura de la nímfula en literatura”. Cert que les lectures tenen una presència molt destacada.LanarradoraesdiuHelena Zurita, com Raúl Zurita, segons la seva audaç opinió “el millor escriptor llatinoamericà viu”; i en Roberto, el seu professor de Literatura és qui la introdueix a la lectura de la Lolita de Nabokov.

L’Helena rep una trucada de la seva amiga Rocío, que li comunica que en Roberto acaba de morir de càncer. A partir d’ara a la novel·la s’aniran alternant dues èpoques: la de la noia de quinze anys atreta pel seu professor al present d’ella als trenta anys al tanatori, on se li desperten tots els records. La nabokoviana relació entre un vell i una nena l’ha novel·lat recentment Sara Mesa a Cara de pan, però el que en Mesa és perfecció i delicadesa aquí és imperfecció i procacitat, expressió de la necessitat d’alliberar-se de tota mena de traves.

LLIBERT TEIXIDÓ Luna Miguel