La Vanguardia (Català) - Culturas
El ‘retorn’ de Mela Muter
Eren altres temps, però en molts sentits eren temps moderns. Almenys, prou com perquè el juny del 1911 el destacat galerista Josep Dalmau decidís dedicar l’exposició inaugural del seu nou local al carrer Portaferrissa de Barcelona a una dona. Una artista polonesa autora d’una pintura poderosa i personal, que es va fer un nom destacat i va ser lloada per la crítica i tot i això va acabar caient en el semioblit, com desgraciadament es llegeix en tantes biografies de dones artistes. En el cas de Mela Muter (1876-1967) hi van contribuir diversos factors, com els seus orígens jueus, la seva militància esquerrana i problemes de visió que la van apartar temporalment dels pinzells. Entre exposicions i silencis van transcórrer les seves últimes dècades de vida, per això, l’àmplia mostra que li dedica el Museu d’Art de Girona constitueix una oportunitat de descobrir l’artista que va cridar l’atenció d’un galerista que a París ho havia vist tot.
La relació de Mela Muter amb Girona va ser d’una intensitat que va deixar empremta tant en la creadora com a la ciutat. Fins a tal punt que quan l’artista va exposar el seu paisatge L’Onyar a Girona a la sala Athenea de la ciutat, els seus socis van decidir quelapinturas’haviadequedarallloc que l’havia inspirat i van reunir 400 pessetes, la meitat del preu, i van demanar a l’ajuntament que hi contribuís aportant l’altra meitat; el quadre finalment va ser adquirit i forma part del patrimoni artístic de la ciutat.
En les seves memòries, Mela Muter no explica què la va portar a Giroqui na, on va passar uns mesos i va exposar el 1914. Havia nascut com a Maria Melania Klingsland en una família jueva assimilada interessada per la cultura; amb 23 anys, mentre estudiava a l’Escola de Pintura i Dibuix per a Dones de Varsòvia, va contreure matrimoni amb Michal Mutermilch, de va prendre el cognom, que va acabar reduint a Muter. A París, on es va instal·lar el 1901 i va morir després de viure-hi la major part de la seva vida, va exposar al Saló i va formar part del grup de dones artistes Les Quelques. “No soc dona, soc pintora”, era una de les respostes de Muter quan algun crític titllava de masculins els seus quadres, per la fortalesa de la seva