Els dotze passos de John Coltrane

Primer va ser Dizzy Gillespie qui l’abril del 1951 va fer fora definitivament John Coltrane de la seva banda, quan el va trobar injectant-se heroïna en un camerino. Sis anys més tard, Miles Davis va prescindir de Coltrane per la seva incontrolable drogoaddicció i l’amor per la beguda, que interferien en el seu treball musical. Va ser llavors quan el saxoJohn

Coltrane va viure un despertar espiritual el 1957. Va veure la llum, va sentir la crida de Déu. Mentre intentava allunyar-se de l’heroïna i el seu cos es cargolava de nit pels vòmits i les arcades, va tenir una revelació. La seva salut va anar millorant a poc a poc i la seva capacitat creativa va emprendre un camí que el portaria al cim de la història del jazz. La rehabilitació de Coltrane va culminar el 1959 després de dos anys de lluita personal, procés durant el qual va tornar a gravar amb Miles Davis i va treballar amb Thelonious Monk. Si bé Coltrane, segons el testimoni dels seus familiars, va afrontar aquest procés sense l’ajuda de professionals, el mètode de rehabilitació per a alcohòlics més popular a finals de la dècada dels cinquanta als Estats Units era el programa dels Dotze Passos, creat el 1935 per Bill Wilson i Bob Smith, fundadors d’Alcohòlics Anònims. El programa per a la recuperació física, mental i espiritual del pacient consta de dotze fases que, segons la teoria de Wilson i Smith, porten l’alcohòlic a la sobrietat completa i definitiva.

El despertar espiritual del qual parlava Coltrane conjuga perfectament amb la filosofia del programa dels dotze passos. L’obra mestra de Coltrane, A Love Supreme, es pot entendre com una representació musical d’aquest procés de rehabilitació. No s’ha d’entendre com una interpretació definitiva, però hi ha prou elements com per afirmar que el programa dels dotze passos pot vertebrar el significat de l’àlbum gravat el 9 de desembre del 1964 a Nova Jersey. El descobriment d’un ésser suprem, d’un poder que s’escapa de les nostres capacitats i enteniment, és central en la rehabilitació propo- sada per Alcohòlics Anònims. Encara que la majoria de participants a l’Amèrica negra de finals dels cinquanta veneraven el déu cristià, el programa no advoca per una religió en concret, sinó per una entitat espiritual que es pot identificar amb tota mena de creences. De fet, Coltrane, potser per haver tingut contacte tant amb el protestantisme com amb l’islam, va arribar a reconèixer que creia en totes les religions.

A Love Supreme, de 33 minuts de durada, està estructurat en quatre parts, Acknowledgement (reconeixement), Resolution (decisió), Pursuance (compliment) i Psalm (salm). Cadascuna d’aquestes quatre parts es pot identificar amb determinats passos del programa de rehabilitació dels dotze passos. Admetre la incapacitat davant l’addicció i descobrir que un poder suprem pot tornar-nos el seny són els primers dos passos del programa, fases que en el tema de Coltrane poden identificar-se amb Acknowledgement. La decisió de lliurar-se a Déu, l’exploració del nostre interior, el reconeixement intern

Coltrane va viure un despertar espiritual el 1957, mentre es cargolava intentant allunyar-se de l’heroïna