‘Roma’, pel·lí­cu­la del Na­dal

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Portada -

La pel·lí­cu­la d’aquest Na­dal és Roma. No no­més per­què, evi­tant qual­se­vol sen­ti­men­ta­lis­me, es­tà ple­na de bons sen­ti­ments, tam­bé per­què pos­si­ble­ment és la mi­llor a la car­te­lle­ra a Bar­ce­lo­na aquests di­es. La tro­ba­ran tan sols en el ci­ne­ma Ver­di, per­què els ex­hi­bi­dors es­pa­nyols s’han ne­gat ma­jo­ri­tà­ri­a­ment a ac­cep­tar les con­di­ci­ons de la pro­duc­to­ra Net­flix, que res­trin­gia la se­va ex­clu­si­vi­tat al mí­nim per ori­en­tar el pú­blic cap a les te­les, els or­di­na­dors i els te­lè­fons. Però la d’Al­fon­so Cu­a­rón és una pel·lí­cu­la que val molt la pe­na veu­re en pan­ta­lla gran.

Roma re­la­ta una his­tò­ria de des­com­po­si­ció fa­mi­li­ar en un am­bi­ent bur­gès de la Ciu­tat de Mè­xic, l’any 1970. Hi ha uns pares en cri­si, qua­tre nens, una àvia i el món que gi­ra en­torn d’ells. El re­trat d’èpo­ca re­sul­ta im­pe­ca­ble, i els ele­ments d’iden­ti­fi­ca­ció ge­ne­ra­ci­o­nal –sal­vant al­gu­nes dis­tàn­ci­es cul­tu­rals– re­sul­ten nom­bro­sos en aque­lla so­ci­e­tat de con­sum in­ci­pi­ent on els cot­xes, la te­le­vi­sió en blanc i negre, els to­ca­dis­cos i el whis­ky ofe­rei­xen se­nyals d’es­ta­tus. En l’apro­xi­ma­ció pel que sem­bla au­to­bi­o­grà­fi­ca de Cu­a­rón, la fi­gu­ra de Cloé, em­ple­a­da do­mès­ti­ca in­dí­ge­na (en­car­na­da per la jo­ve pro­fes­so­ra d’ori­gen mix­te­ca Ya­lit­za Apa­ri­cio), que brin­da als fills afec­te in­con­di­ci­o­nal en els bons i mals mo­ments, re­sul­ta cen­tral, com so­lia ocór­rer en aque­lla èpo­ca a tan­tes llars més o menys aco­mo­da­des. En­tre nos­al­tres Agustí Pons va re­tre ho­me­nat­ge en Bar­ba­ra a la mi­nyo­na ara­go­ne­sa de la se­va in­fan­te­sa; més breu­ment jo ma­teix ho vaig fer a du­es no­vel·les amb Lu­cin­da Fernández, de San Ma­med de Sa­bu­ce­do, Ou­ren­se, qui va re­pre­sen­tar per a mi un pa­per sem­blant al de Cloé al film.

El re­gis­tre hu­mà i cos­tu­mis­ta re­sul­ta ex­cel·lent, però el que im­pri­meix pro­fun­di­tat a Roma és la sub­til però fer­ma­ment di­bui­xa­da di­men­sió mi­ti­ca i sim­bò­li­ca, que no re­sul­ta es­tra­nya ve­nint del di­rec­tor de Harry Pot­ter i el pre­so­ner d’Azkabán y Gra­vity. Els qua­tre grans ele­ments de la cos­mo­go­nia ir­rom­pen en la vi­da d’aques­ta fa­mí­lia: l’ai­re (un avió obre i la tan­ca la pel·lí­cu­la); la ter­ra (els grans pai­sat­ges me­xi­cans, les zo­nes subur­bi­als en­fan­ga­des, el gran des­cam­pat on en­tre­nen els ka­ra­tekes); el foc (amb l’in­cen­di a la hi­sen­da), i l’ai­gua (que ne­te­ja una ve­ga­da i una al­tra les ca­ques del gos Bor­ras a l’es­tre­ta en­tra­da de la ca­sa i brin­da una im­por­tant se­qüèn­cia de clí­max dra­mà­tic al mar, al fi­nal). Tam­bé de ca­ràc­ter cos­mo­gò­nic és la se­qüèn­cia coral del part, amb el seu joc de la vi­da i de la mort, plas­mant una mi­ra­da d’ad­mi­ra­ció i mà­xim res­pec­te a la pro­fes­sió mè­di­ca i el seu trac­te al pa­ci­ent. Mi­ra­da de pro­fun­da hu­ma­ni­tat que és la que im­preg­na to­ta la pel·lí­cu­la.

El re­gis­tre hu­mà i cos­tu­mis­ta és ex­cel·lent, però el que im­pri­meix pro­fun­di­tat és el seu sim­bo­lis­me

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.