Jo­an de Bor­bó con­tra Franco

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JORGE TRI­AS SAGNIER

Per què Es­pa­nya és una mo­nar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal i no una re­pú­bli­ca? A me­su­ra que pas­sen els anys i es van co­nei­xent, en­ca­ra que si­gui de for­ma frag­men­tà­ria, els ar­xius del fran­quis­me, es veu clara­ment que en la ment dels prin­ci­pals di­ri­gents es­pa­nyols, tant a l’es­quer­ra mo­de­ra­da de l’exi­li com a la dre­ta més ober­ta, la so­lu­ció mo­nàr­qui­ca era la més ac­cep­ta­ble per suc­ceir de for­ma pa­cí­fi­ca el dic­ta­dor. El ma­teix Franco tam­bé ho va veu­re ai­xí ja que va pro­pi­ci­ar aquell ca­mí. I no tan sols ai­xò. Va de­ma­nar al seu tes­ta­ment que s’en­vol­tés el rei d’Es­pa­nya Jo­an Car­les de Bor­bó i que no hi ha­gués cap dub­te de qui­na era la se­va vo­lun­tat.

Per conèi­xer els seus se­crets, les se­ves­lle­ial­tat­si­les­se­ves­tra­ï­ci­ons,els seus per­so­nat­ges prin­ci­pals i els ac­tors se­cun­da­ris, hi ha ja bas­tan­tes obres. Se­gons el meu pa­rer n’hi ha du­es de fo­na­men­tals: Don Ju­an (Pla­za & Ja­nés, 2003), de Luis María An­son; i La lar­ga marc­ha ha­cia la mo­nar­quía (No­guer, 1977), de Lau­re­a­no Ló­pez-Ro­dó.

Ara bé, per pas­sar una bo­na es­to­na amb un re­lat tre­pi­dant so­bre els orí­gens de la no­va mo­nar­quia es­pa­nyo­la, cal lle­gir Don Ju­an con­tra Franco, obra­de­dos­jo­ves­pe­ri­o­dis­tes­del­di­a­ri Abc, Ju­an Fernández-Mi­ran­da –fill del pri­mer duc de Fernández-Mi­ran­da– i Je­sús Gar­cía Ca­le­ro. Com si es trac­tés d’un thriller d’in­tri­ga, en un tre­pi­dant re­lat, es van suc­ceint les dis­pu­tes acar­nis­sa­des en­tre Jo­an de Bor­bó i Franco; el do­ble joc d’un jo­ve Jo­an de Bor­bó que, al­ho­ra que en­via a ne­go­ci­ar Jo­sé María Gil-Ro­bles amb In­da­le­cio Pri­e­to, ell es reu­neix a l’As­tor amb el Cau­di­llo acor­dant l’edu­ca­ció del seu fill, “Don Ju­a­ni­to”, a Es­pa­nya; o les des­a­vi­nen­ces en­tre els as­ses­sors del pre­ten­dent, es­pe­ci­al­ment po­la­rit­za­des en les fi­gu­res de Gil-Ro­bles i Pe­dro Sainz Ro­drí­guez. Gil-Ro­bles, que fe­ia deu anys que era fo­ra d’Es­pa­nya, con­si­de­ra­va que el més im­por­tant era ne­go­ci­ar un pac­te amb la res­ta dels par­tits més mo­de­rats que que­da­ven de la Re­pú­bli­ca. Sainz Ro­drí­guez, que co­nei­xia Franco per­fec­ta­ment, ja que en­tre al­tres co­ses ha­via es­tat mi­nis­tre seu en el pri­mer go­vern, sa­bia que a Fran­qui­to no el mou­ria nin­gú de la se­va ca­di­ra per prò­pia vo­lun­tat i, com a con­se­qüèn­cia d’ai­xò, era par­ti­da­ri d’una so­lu­ció B: el prín­cep Jo­an Car­les.

Que­da molt ben re­flec­ti­da al lli­bre la pre­o­cu­pa­ció de Franco per les cons­pi­ra­ci­ons d’al­guns dels seus ge­ne­rals més ad­dic­tes de la guer­ra, com Al­fre­do Kin­delán, en­tos­su­dit que el Ge­ne­ra­lí­si­mo fes el pas a la mo­nar­quia i ce­dís la di­rec­ció de l’Es­tat a Jo­an de Bor­bó, la qual co­sa era ben vis­ta tant pels Es­tats Units com per An­gla­ter­ra al fi­nal de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al. Però Franco re­sis­teix im­per­tèr­rit. I Jo­an de Bor­bó ja pres-

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.