La Vanguardia (Català) - Culturas
Praga daurada
Faig una volta pels voltants del mercat de Sant Antoni, remodelat de manera tan delicada que de nit sembla una catedral (això sí, amb pàrquing). Passo per davant de la històrica llibreria Torradas, on en la meva joventut regirava les piles de llibres de segona mà als quals tenien el mal costum de posar-los al mig de la coberta amb una etiqueta daurada com si fossin mandarines. En aquest barri pres pels modernets barbuts, l’epicentre llibreter és la Calders, amb piano i barra com el Rick’s Bar de Casablanca. Em trobo, brindant amb cervesa, dos estrangers genuïnament barcelonins, l’editor de La Fuga Ediciones, ,i l’escriptora txeca Estan esperant que arribi públic per a la presentació d’Evangelio esquizofrénico, una recopilació de relats censurats pel comunisme al gran escriptor txec autor d’obres com Jo he servit el rei d’Anglaterra o Trens rigorosament vigilats. En aquests relats brilla la figura de l’oncle pertanyent a aquella estirp dels narradors d’històries de carrer, fabuladors de barra de bar i extravagants perpetus, hereu d’aquell altre gran personatge de la literatura txeca, el bon soldat xerraire i bevedor.
La societat txeca va patir el corró de l’imperi austrohongarès, la bota del nazisme i la falç i cops de martell del comunisme: la seva manera de revelar-se era continuar explicant les seves velles històries llenguallargues on, amb el salconduit de l’humor i de ser narrades per bojos de taverna, es burlaven sense por dels seus opressors.
Monika Zgustova va ser la impulsora de la publicació dels llibres de Bohumil Hrabal a Espanya i la traductora explica com la primera vegada que el va conèixer la va convidar al seu cau de Praga, a la taverna U Zlatheho Tygra (El Tigre d’Or). La primera cervesa la prenia en silenci, formava part del seu ritual. Recorda com a Barcelona Hrabal es va extasiar davant un quadre de Tàpies que el seu editor de Destino,
tenia a casa i va improvisar un sorprenent discurs com si estigués en estat de trànsit. També recorda la seva última etapa trista a l’hospital de Praga, després de la mort de la seva dona.
Viatjo amb un bitllet barat a la capital de la República txeca a veure si queda alguna empremta de Hrabal en aquella taverna daurada. Praga està plena de fires de Nadal que accentuen aquell aire de ciutat de conte. Passada la plaça de la Ciutat Vella i abans d’arribar al riu Vlatava hi ha el carrer Husov,a on s’ubica la taverna El Tigre d’Or. Arribo cinc minuts després de l’hora d’obertura, a les 15.00 hores, i ja està gairebé plena! A l’entrada hi ha un petit taulell ocupat per una enorme aixeta metàl·lica de cervesa coronada per un tigre. Els dos treballadors em miren suspicaços com es mira als forasters despistats. Totes les taules tenen el cartell de reservat i els pregunto si és possible prendre una canyeta de cervesa. El cambrer em diu taxatiu que no. Em quedo un moment tallat i al moment agafa una gerra de vidre de mig litre: “Només pot ser gran!”. M’estava prenent el pèl. I m’encanta perquè me n’adono que he arribat al territori de
Hi ha algun turista, però sobretot grups de txecs en la seva tertúlia. Hi ha fotos de Hrabal a la paret, amb les galtes roges i els ulls entretancats, com a punt de començar a explicar una cosa divertida. Encara que més impressionant és el quadre de la paret del fons, d’un surrealisme dalinià, amb el rostre de Hrabal flotant en un magma del qual sobresurt un tigre. M’ensenyen la taula on s’asseia, en un racó discret, i sembla haver quedat suspesa en l’aire una de les entranyables històries de l’oncle Pepin. ANTONIO ITURBE