La Vanguardia (Català) - Culturas
Contra el ‘sostre de vidre’
La casa, el cos i els seus vestits són temes clàssics abordats per l’art feminista amb diverses estratègies formals. Des de la infantesa, es vincula per sempre les nenes a la llar i a mirar pel seu aspecte, en un assaig d’encert i error que s’exercita també amb les nines. De fet, la tradicional casa de nines inventada al segle XIX, en ple auge de l’ideal burgès per a la dona com a “àngel de la llar”, continua avui vigent, fragmentada i gegantesca materialment, o en aplicacions cibernètiques, que confirmen el seu caràcter modèlic per a la socialització de les nenes.
En l’últim quart de segle, bona part del treball d’Alicia Framis (Barcelona, 1967) s’ha formalitzat mitjançant habitacles, performances i vestimentes per denunciar el sexisme i obrir alternatives, des d’una perspectiva relacional que pretén establir diàlegs amb els públics. Aquesta exposició, Pavelló de gènere, comissariada per Margarita Aizpuru, recull una dotzena de projectes dedicats per Framis a les vicissituds de la vida de les dones. Deixant fora les motivacions últimes d’aquesta artista migrant: la solitud i la por de la nit i del carrer durant períodes en què la jove artista residia en barris marginals, resoltes amb accions dutes a terme per ella mateixa a París i a diverses ciutats d’Holanda. Tot i això, és una mostra de la