Les cri­sis de l’ar­tis­ta

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s -

Un ar­tis­ta en cri­si cre­a­ti­va és un re­cur­rent li­te­ra­ri, tro­nat, de ve­ga­des frí­vol i mel·li­flu, però re­al. Una imat­ge icò­ni­ca d’ide­o­lo­gia romàntica. D’in­de­fen­sió, des­es­pe­ra­ció i tris­te­sa. El ne­guit de­vo­rant l’in­di­vi­du. Un cre­a­dor pres de la im­po­tèn­cia in­ven­ti­va? Sens dub­te una si­tu­a­ció hor­ro­ro­sa per a qui la pa­teix i per als qui bé l’es­ti­men. Una àni­ma en pe­na. O gai­re­bé. Un pa­rèn­te­si per al seu pú­blic. La cri­si, par­lem es­tric­ta­ment de les cre­a­ti­ves: ca­res­tia d’ide­es, pèr­dua de la vo­lun­tat ex­pres­si­va, fal­ta de con­cen­tra­ció, la bui­dor en aca­bar una eta­pa o un lli­bre… se sap quan ar­ri­ben, no quan se’n van. “De cri­sis cre­a­ti­ves en tinc ca­da dia, però la ne­ces­si­tat d’es­criu­re és en­ca­ra ins­tal·lats en les ar­rels se­cu­lars de tot acte po­è­tic i per tant cre­a­tiu. Poe va pas­sar per to­ta clas­se de cri­sis i vi­via en una ca­la­mi­tat per­ma­nent, en­tos­su­dit a fas­ti­gue­jar-se a si ma­teix, i tot i ai­xò, va cre­ar una obra d’una al­tu­ra in­su­pe­ra­ble . Fé­lix Gran­de es­criu com el can­tant, en aquest cas el can­ta­or –es re­fe­reix a Ca­ma­rón–, ha de sor­tir de la cri­si en què es tro­bi, ca­da dia i en l’ho­ra en punt de la se­va ac­tu­a­ció. Lo­bo An­tu­nes li con­fes­sa a Xa­vi Ayén: “Aca­bar un lli­bre és molt dur, és com sig­nar els pa­pers pel di­vor­ci, et que­da un buit molt gran, dei­xes d’es­col­tar les veus que t’han acom­pa­nyat du­rant molt temps”.

Un Pi­cas­so en cri­si va plan­tar la se­va mà en­tin­ta­da da­munt una plan­xa li­to­grà­fi­ca in­a­ca­ba­da. El van veu­re, du­rant un llarg any, pas­se­jar un gos­set. Un cre­a­dor pa­ra­lit­zat, sen­se ide­es, que­da com sos­tret a la vi­da, es­bor­rat, des­a­pa­re­gut tem­po­ral­ment. In­de­fens. Com unes xi­fres sen­se es­fe­ra. I de­pèn de qui­na si­gui la se­va pràc­ti­ca se­rà més o menys tro­bat a fal­tar. Els Be­at­les es van re­ti­rar i l’he­mis­fe­ri no­més es va en­fon­sar lleu­ment. A Sa­lin­ger sem­pre el van enyo­rar, i a Roth no tant; tots dos van fer pú­bli­ques les se­ves cri­sis.

Des de l’elit cre­uen que els cre­a­dors, els ar­tis­tes i, so­bre­tot, les ano­me­na­des pe­dant­ment in­dús­tri­es cre­a­ti­ves in­ter­ve­nen en el món di­rec­ta­ment. No és tan clar, o sí. I les xar­xes? I les fake news? Pot­ser per ai­xò en la mo­der­na so­ci­e­tat oc­ci­den­tal es par­la i s’es­criu de clas­se cre­a­ti­va de ge­ni cre­a­dor, de tem­pes­ta d’ide­es , de cri­si de cre­a­ti­vi­tat. Con­cep­tes re­pe­ti­tius que es de­va­lu­en per una cer­ta in­e­xac­ti­tud i pel seu ex­cés d’ús. Són eu­fe­mis­mes uti­lit­zats com a recurs per a gai­re­bé tot el que tin­gui a veu­re amb el pano­ra­ma i el mer­cat es­tè­tic, més o menys: una abs­trac­ció de la cre­a­ti­vi­tat in­di­vi­du­al. La co­mer­ci­a­lit­za­ció ho des­ba­ra­ta tot. Ho aman­seix.

Les eta­pes de cri­sis cre­a­ti­ves dels ar­tis­tes són una al­tra co­sa. Són un quel­com més pro­fund, dur i pri­vat. I pot­ser més hu­mil. El mes­tre/ac­tor Lo­uis Jou­vet va des­criu­re: “L’ac­tor és al­gú que ar­ri­ba a lliu­rar un mis­sat­ge a des­grat seu”. I de les se­ves cri­sis? Tam­bé, efec­ti­va­ment. JO­AN-PE­RE VI­LA­DE­CANS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.