La rei­na nua

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Pantalle|s - PHILIPP ENGEL Emma Sto­ne és Abi­gail Hill, la ter­ce­ra en dis­còr­dia

Què pas­sa­va a l’al­co­va de la rei­na An­na (1665-1714), men­tre el seu exèr­cit, co­man­dat pel pri­mer duc de Marl­bo­rough, s’en­fron­ta­va als bor­bons a Fran­ça? El que pas­sa a les es­tan­ces re­ials es que­da a les es­tan­ces re­ials. És his­tò­ria, però amb mi­nús­cu­la, que no sem­pre trans­cen­deix, so­bre­tot quan es trac­ta d’amors pro­hi­bits. Per a La fa­vo­ri­ta, la se­va pri­me­ra pel·lí­cu­la d’èpo­ca, Yor­gos Lant­hi­mos ha pre­fe­rit mi­rar pel forat del pany, i dei­xar fo­ra de pla aque­lles grans ba­ta­lles des­fer­ma­des amb la guer­ra de suc­ces­sió es­pa­nyo­la, que va aca­bar, com és prou sa­but, amb l’as­salt a Bar­ce­lo­na. El re­a­lit­za­dor grec, re­ve­la­ció al Fes­ti­val de Ca­nes amb la sur­re­a­lis­ta Ca­ni­no (2009), s’ha con­cen­trat en les re­la­ci­ons de se­xe i po­der en­tre tres grans da­mes per mos­trar, en­tre al­tres co­ses, que una sim­ple ca­rí­cia pot im­pli­car mo­vi­ments de tro­pes, que el curs de la his­tò­ria pot can­vi­ar en­tre els llen­çols...

La gran Oli­via Col­man, que se­rà Eli­sa­bet II en la ter­ce­ra tem­po­ra­da de The Crown, és la rei­na An­na, que va uni­fi­car els reg­nes d’An­gla­ter­ra i Es­cò­cia so­ta la ban­de­ra de la Gran Bre­ta­nya. Una do­na ex­tre­ma­da­ment tí­mi­da i afli­gi­da de go­ta que amb prou fei­nes sor­tia de pa­lau i vi­via so­ta l’in­flux de la se­va fa­vo­ri­ta, Sa­rah Churc­hill, du­ques­sa de Marl­bo­rough, una in­tri­gant fa­vo­ra­ble a la guer­ra in­ter­pre­ta­da amb fer­me­sa per Rac­hel Weisz que, com Col­man, ja ha­via tre­ba­llat per al di­rec­tor ate­nès en la més in­ver­te­bra­da Lan­gos­ta (2015). Abi­gail Hill, a qui po­sa cos una ame­na­çant Emma Sto­ne amb ac­cent bri­tà­nic, és la ter­ce­ra en dis­còr­dia, com­ple­tant el per­fec­te tri­an­gle d’amor ex­tra­va­gant d’una pel·lí­cu­la es­sen­ci­al­ment fe­me­ni­na, en la qual els ho­mes –a ex­cep­ció de lord Har­ley (Nic­ho­las Hoult), l’ad­ver­sa­ri po­lí­tic de la du­ques­sa– no són més que me­res com­par­ses, com si el #MeToo ha­gués ar­ri­bat al ci­ne­ma his­tò­ric.

La fa­vo­ri­ta tam­bé és la pri­me­ra pel·lí­cu­la de Lant­hi­mos no es­cri­ta per ell ma­teix i el seu ha­bi­tu­al col·la­bo­ra­dor Efthy­mis Fi­lip­pou (tots dos no­mi­nats a l’Os­car per Lan­gos­ta), i al­ho­ra és la se­va obra més uni­ver­sal. Va néi­xer com un en­càr­rec del pro­duc­tor Ed Gui­ney, en­ca­ra que la se­va gè­ne­si re­mun­ta a vint anys en­re­re, quan De­bo­rah Da­vis, que no ha­via es­crit un guió en la se­va vi­da, es va sub­mer­gir en l’apas­si­o­na­da cor­res­pon­dèn­cia en­tre la rei­na An­na i la du­ques­sa de Marl­bo­rough. Mal­grat que An­na lo­ca­lit­za­ció del film, a la re­cer­ca d’una nu­e­sa gai­re­bé brech­ti­a­na, subrat­llant la mo­der­ni­tat de la mi­ra­da amb trucs for­mals in­ha­bi­tu­als en el ci­ne­ma his­tò­ric, com el gran an­gu­lar, que re­al­ment fa l’efec­te d’es­tar mi­rant pel forat del pany.

La fa­vo­ri­ta re­cor­da pel·lí­cu­les com Barry Lyn­don (Stan­ley Ku­brick, 1975), per aque­lles es­ce­nes a la llum de les es­pel­mes i per la pi­ca­res­ca del nou­vin­gut (nou­vin­gu­da, en aquest cas), i Maria An­to­ni­e­ta (So­fia Cop­po­la, 2006), per uns balls òb­vi­a­ment ana­crò­nics molt del gust de Lant­hi­mos. En­ca­ra que Rac­hel Weisz va pre­fe­rir com­pa­rar-la amb Tot so­bre Eva (J.L. Manki­ewicz, 1950), on, ja sen­se ves­tits d’èpo­ca, era An­ne Bax­ter qui ha­via subs­ti­tu­ït Bet­te Da­vis al cor del pú­blic. Oli­via Col­man és qui s’es­tà em­por­tant tots els pre­mis, de la Mos­tra de Ve­nè­cia al Fes­ti­val de Gi­jón (i els que vin­dran), però el cert és que ni l’ei­xe­ri­da Emma Sto­ne, més des­ca­ra­da que mai, ni la sem­pre ex­cel­sa Rac­hel Weisz des­me­rei­xen en ab­so­lut. Es mi­ri com es mi­ri, La fa­vo­ri­ta és ca­vi­ar.

Rac­hel Weisz, la fa­vo­ri­ta, i Oli­via Col­man com la rei­na An­na

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.