Visions espanyoles de Nova York

L’última i exitosa nova novel·la de María Dueñas, ‘Las hijas del capitán’, ambientada entre els immigrants espanyols que vivien a Nova York als anys trenta del segle passat, s’afegeix a un extens i variat catàleg de llibres escrits per autors espanyols sobre la gran ciutat nord-americana que vam veure a tantes pel·lícules –escriu Federico García Lorca a la seva família granadina des de Nova York el 1929–, el simpatiquíssim grum que fa picades d’ullet i mastega goma, i aquell home pàl·lid amb el coll pujat que allarga la mà amb gran timidesa suplicant els cinc cèntims”.

García Lorca era només un dels molts espanyols que van arribar a la ciutat en els anys vint i trenta, atrets tots per les fascinants imatges de la megalòpolis. Els espanyols que van (re)visitar Nova York per primera vegada en el període d’entreguerres posseïen una particular doble visió. No només podien acarar el que havien vist abans en els mitjans amb el que veien ara a ull pelat; també gaudien d’una peculiar forma de déjà vu històric. Com a ciutadans d’un país que tenia encara molt fresca la memòria del final del seu propi imperi, aquests espanyols arribaven a Nova York/Estats Units predisposats no només a buscar el caliu de la presència espanyola en aquest costat de l’oceà, sinó també a percebre i potser criticar les maneres imperials que ja apuntava el país, i en especial el seu Empire State. És a dir: en escriure sobre Nova York, no van deixar mai d’escriure sobre Espanya.

Gràcies en bona mesura a aquesta consciència imperial, els testimonis novaiorquesos que han deixat els viatgers espanyols són particularment valuosos. Julio Camba i José Moreno Villa també van visitar la ciutat en la mateixa època que Federico García Lorca, per motius molt diferents. Tots tres van deixar textos diferents entre si però, sense pretendre-ho, van establir les bases i van establir les pautes i el temari per a una biblioteca extensa i encara creixent de textos sobre Nova York escrits per espanyols. Alhora, van oferir una sèrie d’observacions i indicis sorprenentment vigents encara per a qui vulgui tornar a veure la ciutat per primer cop.

Poeta, pintor, crític d’arquitectura, arxiver, José Moreno Villa (Màlaga, 1887-Mèxic, 1955) va viatjar a Nova York el 1927 per un motiu molt peculiar. Aquest sol-