El repte de pensar el futur

Quan mirem il·lustracions del segle XIX o principis del XX en les que s’imaginava el futur és difícil no esbossar un somriure: ciutats amb cotxes voladors, vacances en un altre planeta, bombers que acudeixen a apagar un incendi dotats d’ales mecàniques, un artefacte amb diversos braços que realitza totes les tasques de la casa... Si passem a obres de ciència-ficció que col·locaven en el seu títol una data que en el moment de la seva producció resultava llunyana, com la sèrie televisiva Espacio: 1999 o 2001: una odissea de l’espai de Kubrick, topem amb prediccions ingènues com éssers humans passejant-se pels confins de la galàxia com qui agafa un tren de rodalies. Però algunes de les intuïcions plantejades no anaven tan desencaminades: l’artefacte amb diversos braços esbossa la domòtica, i l’inquietant Hal de Kubrick i Arthur C. Clarke vaticina els avenços inaudits de la intel·ligència artificial.

Ciència-ficció a part, imaginar el futur és una cosa molt necessària que, per exemple, haurien de fer els polítics en lloc de malgastar tantes energies a espuris debats identitaris. Òbviament també els científics han de dedicar esforços a plantejar escenaris de futur, detectar oportunitats i perills. I d’això tracten diver-