Salamandra de dos caps

Es compleixen vuitanta anys de la fundació de l’editorial argentina Emecé, creada el 1939 pels emigrants espanyols

y Als anys quaranta s’hi va associar i va acabar agafant les regnes escriptor i polític (va arribar a ser ministre). Del Carril la va convertir en una petita editorial culta que va contractar un jove introvertit que començava que semblava prometre anomenat

A mitjans dels setanta va voler desembarcar a Espanya associant-se amb l’editor però no va funcionar. Als vuitanta un dels seus fills va insistir a tornar a provar fortuna amb una editorial de petit format però més ancorada al territori barceloní. El 1989 es funda la filial espanyola d’Emecé, fa ara 30 anys. L’altre fill, no tenia d’entrada interès a entrar en el negoci familiar i en aquells anys de joventut “caminava pul·lulant per Barcelona”, però va acabar posant-se de costat amb el seu germà.

Perquè m’expliquin la resta de la història, me’n vaig fins a les oficines de l’editorial Salamandra, davant de l’estació del Nord de Barcelona. No és un lloc de luxe per sobre de la Diagonal com les seus dels grans grups o les editorials exquisides ni un lloc cool a Ciutat Vella o Gràcia com prefereixen els editors millennials. Una discreta placa de notari sobre el timbre de l’immoble és tot l’anunci que aquesta és la seu mundial de Salamandra, i això et diu molt del caràcter dels seus propietaris. Però compte, Salamandra és una de les editorials en castellà més influents de les últimes dues dècades.

Pedro del Carril m’explica que va ser crucial “quan vaig conèixer la Sigrid i va arribar el cop de fletxa”. El Harry va trobar la Sally. Al meu costat

somriu amb timidesa de col·legiala. Alemanya criada entre Angola i el Brasil, va venir a Barcelona i es va quedar a treballar a Círculo de Lectores. En Pedro i ella es van unir personalment i professionalment. I el 1992 el tàndem Kraus-del Carril es va posar en marxa dins d’Emecé. “No van ser anys fàcils. Es treballava set dies a la setmana. La nostra lluna de mel va ser viatjar a la