Des d’un fosc soterrani

Abans que la seva faceta de comunicador de ràdio, en Juan Gómez Jurado (Madrid, 1977) existia la de narrador. Va debutar el 2006 amb Espia de Déu (Roca), i també ha conreat la literatura juvenil. Els seus llibres són grans èxits internacionals. De l’electritzant thriller Cicatriz (Ediciones B) queda l’empremta d’una poderosa dona amb una marca visible al rostre i, sobretot, d’altres tantes cicatrius invisibles. Convençut des dels seus inicis que ell era un autor d’intriga, ha anat afinant punteria. En aquesta nova història, una noia menuda i intranscendent inaugura una nova i, pel que ja pot apreciar-se, promissòria sèrie de novel·les.

La seva presentació en societat és molt interessant. Sola al seu desmantellat àtic del barri de Lavapiés, extravagant i tossuda, Antonia Scott és la perla que un policia en conflictes ha d’extreure acuradament. Si aconsegueix arrencar-la d’aquell lloc, al qual ha anat a refugiar-se per motius que s’aniran sabent al seu degut temps, el poli se salvarà del càstig que li ha caigut per apel·lar a mètodes poc nets per atrapar un xulo.

Però allò és el passat. Allà fora, en l’altre extrem del tancament de l’Antonia, en una urbanització d’alt i inimaginable luxe, espera un lloc de crim que preferiria no descriure (ni recordar!). Semblava impossible, i van ser molts els que abans van fracassar en l’intent de reclutar aquesta jove que no és policia ni detectiu, però aquest poli ho ha aconseguit. Veure treballar Antonia Scott, el coeficient d’intel·ligència de la qual supera tot ésser humà conegut, sigui home o dona, mereixia l’esforç.

A mesura que aquesta parella es consolida, investiga i lluita, s’entén una mica més d’on ve aquest prodigi de dona fuetejada per la vida. Com s’entendrà qui és Mentor, l’home que dirigeix l’operació –i que va dirigir la seva carrera–, i l’estrany cas que cal resoldre. A saber què els oferirà el destí, en futures entregues.

El món del carrer és dur i requereix un llenguatge que Gómez Jurado utilitza amb humor, amb sarcasme i enginy. Diu l’autor que la ràdio (ha treballat amb Julia Otero) li ha donat més capacitat de síntesi i de precisió. Amb la mateixa vehemència que fa servir en les seves tertúlies de totpoderosos, es llança a descobrir nous escenaris. Aclaparador com es veu el món des de l’àtic del banc més poderós d’Europa.

I des d’un fosc soterrani de Madrid, on algú lluita, esgarrapa les parets de ciment i sap que no li queda gaire. De la seva tenacitat, i del geni d’aquesta singular parella, depèn la seva vida.