L’horror, l’horror

Ramón González (Daimiel, Ciudad Real, 1984), llicenciat en Enginyeria Química, professor d’ensenyament secundari a París, ciutat en la qual viu des del 2011, es trobava a la sala Bataclan el 13 de novembre del 2015 amb l’ànim d’escoltar els Eagles of Rock Metal.FeiatempsquelasalaBataclan havia deixat de ser la típica discoteca on anaven els fills dels emigrants espanyols dels seixanta els dissabtes a moure l’esquelet i veure si pescaven alguna cosa, i s’havia convertit en centre de certa joventut un tant cool però gens exclusiva, en obert contrast amb l’esnobisme dels bobos del Marais i grups similars. Ramón González, que en les estones lliures que li deixava la docència havia escrit diverses narracions que havien estat rebutjades indefectiblement per les editorials, va assistir a l’assassinat despietat, cruel, a la manera de les execucions,demésde80persones;es calcula que a la sala hi havia més de 1.500, que com ell intentaven passar un cap de setmana divertit.

Aquell atemptat terrorista on tres radicals islàmics van sembrar la por als carrers de París s’ha convertit amb els anys en un símbol del terror a què poden ser sotmesos els ciutadans d’un país, com va succeir a Atocha, a Madrid, o a les Rambles, a Barcelona, ciutats en les que les cròniques periodístiques s’han mostrat pròdigues però els successos de les quals, ara per ara, no han estat objecte de matèria literària. Paz, amor y death metal, primera novel·la de Ramón González, ha convertit la sala Bataclan en matèria narrativa i el resultat és una indagació en aquell altre costat que no s’explica en les cròniques i que en certa manera representa la realitat genuïna arrabassada pel necessari espectacle mediàtic en què es converteix la cosa.

Paz, amor y death metal es converteix, així, en una novel·la que fa carn allò que Miguel de Unamuno anomenava la intrahistòria i que considerava més important que la crònica de successos perquè se centrava especialment en el que l’home té d’específic. Ramón González transmet l’horror atenent a la seva sola persona i les seqüeles terribles que fets així deixen a les persones que aconsegueixen sortir d’atemptats d’aquesta índole. Ramón González ha estat afortunat per partida doble: va sortir amb vida de la sala i, a més, ha aconseguit exorcitzar fantasmes amb l’escriptura d’aquesta notablenarració.L’horror.