La Vanguardia (Català) - Culturas
Retorn a les arrels
Pocs saben que al nord de Suècia, allà on a l’estiu no es pon mai el sol i a l’hivern no hi surt mai, hi ha rius amb un curs igual al del Danubi o el Rin i més cabalosos que el Loira. El mateix pot dir-se dels incomptables i imponents llacs o els frondosos boscos que esquitxen tota la regió. “Aquest país és tan notable que ni tan sol els seus habitants el coneixen especialment bé”. Amb aquesta premissa comença Imágenes de Suecia, una mena de guia carregada d’anècdotes, reflexions i curiositats en la qual Lars Gustafsson i Agneta Blomqvist recorren de nord a sud l’allargada nació, posant èmfasi en els racons menys divulgats.
Gustafsson, que va morir el 2016 a punt de complir els vuitanta anys, és considerat un dels principals autors de la literatura sueca contemporània. Va ser nominat al Nobel en diverses ocasions i quan, el 2011, l’hi van concedir al seu amic i col·lega Tomas Tranströmer, molts no van poder evitar pensar que ell també s’ho mereixia. Entre les seves obres mestres figuren Muerte de un apicultor o Música fúnebre para masones, així com els seus extensos poemaris.
Imágenes de Suecia pertany a la seva creació més tardana. El va escriure el 2012 amb Blomqvist, la seva última esposa, per encàrrec de Hanser. Editat primer en alemany i després en anglès, Nórdica Libros el publica ara en espanyol. El relat flueix al llarg de breus capítols en els quals els autors repassen els seus paisatges i ciutats preferides a mesura que fan referència a la història, estil de vida i tradicions més destacades dels suecs. La mítica nit de Sant Joan, a l’estiu, o la festivitat de Santa Llúcia, a les portes del Nadal, són alguns dels costums en què s’aturen, sempre des d’una perspectiva personal, carregada de l’emoció i nostàlgia pròpies de qui mira enrere des de l’ocàs de la vida.
Llegint-lo, per exemple, s’aprèn que la ciutat de Lund deriva de la paraula arbreda en al·lusió al lloc sagrat on els vikings solien realitzar els seus sacrificis. Sobre l’altar, uns quants segles després, s’erigiria la imponent catedral romànica que avui presideix el nucli antic de la ciutat.
Sorprèn pensar que, en realitat, Gustafsson va desenvolupar gran part de la seva carrera als Estats Units, molt lluny de la seva terra natal. Crític amb la socialdemocràcia sueca dels anys setanta, que considerava massa invasiva, es va traslladar a la Universitat de Texas, a Austin, on va exercir com a professor de Filosofia i Escriptura Creativa fins a l’any 2006. “Lars estimava molt la llibertat i, en aquest sentit, als Estats Units encaixava molt bé. Però al final de la seva vida, va comprendre que necessitava tornar a Suècia, a la seva llengua, als seus paisatges”, recorda Blomqvist.
L’autora recorda amb tendresa el dia en què es van conèixer. “Jo tenia setze anys i ell vint-i-dos. Va ser en una petita festa a Uppsala, on Lars i el meu germà gran estudiaven. Vivien a la mateixa residència d’estudiants, anomenada Gubbhyllan. Jo era tímida i Lars no deixava de mirar-me. Més endavant vaig saber que li agradaven les pèl-roges”. Després d’aquella primera trobada, van agafar camins diferents. Ella es va casar, i ell, també, dues vegades. Però després d’unes quantes dècades van tornar a trobar-se. “Vam començar a escriure’ns e-mails. Li vaig explicar que el meu matrimoni no anava bé, que tenia problemes. Jo vivia a Estocolm i ell encara era als Estats Units. De seguida ens vam adonar que sempre hi havia hagut alguna cosa entre nosaltres”.
Quan es van casar, el 2005, ella tenia 62 anys, i ell, 68. “Ja no podíem tenir fills però sí que podíem escriure junts, i això és el que vam fer. Ens ho passàvem d’allò més bé”, recorda. El seu últim llibre, Dubbelliv, centrat en la infantesa de tots dos, el van acabar dos mesos abans que ell morís a causa d’una breu malaltia. “El va fer molt feliç veure finalitzat aquest últim projecte”.
Pel que fa a Imágenes de Suecia, Blomqvist assenyala que “reflecteix el sincer amor de Lars pel seu país, especialment, per la naturale- sa. Li agradava el silenci dels llacs i vagar pels boscos. Podia passar-se hores assegut, mirant el bell llac Hörendesjön a la seva casa d’estiu, a Västmanland, escoltant els ocells, els vents, les ones”.
Blomqvist ens concedeix aquesta entrevista des de Sannäsfjorden, a la província de Bohuslän, vora la frontera amb Noruega. És un dels pocs fiords que hi ha a Suècia i ella i Lars també hi van passar moltes hores junts, immersos en l’eternitat del paisatge. Ho descriuen al llibre. “Aquí estem sols, envoltats pel fiord, els arbres, les plantes, els animals. Si volem, ens podem banyar nus al llac. És freqüent a tot Escandinàvia: hi ha pocs habitants i molta naturalesa. Per això, és normal que per als suecs, els noruecs o els finlandesos, l’entorn natural sigui com una espècie de religió a què retem culte”, explica.
En el seu relat també apareixen llops, ants i altres animals salvatges típics de la regió. Encara que també denuncien els estralls que la potent indústria forestal està causant en els centenaris boscos del país.
La ciutat de Lund deriva d’‘arbreda’ en al·lusió al lloc sagrat on els vikings realitzaven sacrificis