La Vanguardia (Català) - Culturas
La mirada positiva
Dues propostes que incideixen sobre un mateix objectiu: dilucidar perquè les persones estan més resoltes a mirar el món, fins i tot les seves vides, de manera negativa, quan hi ha dades objectives per avançar amb una visió positiva Cada inici d’any, molts fan el propòsit de canviar de vida, de fer un gir definitiu. S’acaben de publicar dos assajos que ens poden permetre veure les coses de forma diferent, fins al punt que, després de la seva lectura, es desprenen prou fonaments per canviar alguns aspectes delavida.Unés Factfulness, de Hans Rosling, un assaig que parteix d’una premissa senzilla: quina és la raó per la qual, tenint al nostre abast les dadesquetestifiquenqueelmónvamillor, continuem pensant que va molt malament? El segon assaig és Prisionerosdenuestrospensamientos, basat en els ensenyaments de Viktor Frankl i escrit per Alex Pattakos i Elaine Dundon. La seva lectura permet observar que és un assaig destinat a aquells que volen aconseguir la plenitud de la seva ment (mindfulness).
Les dues propostes incideixen sobre un fet ressenyable: dilucidar per què tantes persones estan més resoltes a mirar el món de forma negativa, fins i tot les seves vides, quan hi ha dades objectives, dins i fora d’un, per avançar amb una visió més positiva i compromesa amb un mateix. Es podria pensar que som davant llibres d’autoajuda, però seria millor definir-los com a llibres per assolir una visió holística i complexa.
Factfulness parteix de la premissa d’alertar-nos i advertir de la nostra pròpia ignorància. Ens posa a prova a través d’uns tests amb preguntes sobre com va el món que el lector ha de contestar per revelar que les seves respostes estan molt allunyades de la realitat. He de confessar que vaig fer el test animat pel fet que em considero un acceptable coneixedor de com van les coses al món i vaig veure amb estupor fins a quin punt arriba el meu desconeixement. Hans Rosling, metge assessor d’Unicef i cofundador de Metges sense Fronteres a Suècia, amb les seves filles Ola i Anna, proposen un sistema basat en dades i gràfiques per identificar que deformem la realitat com a conseqüència de ser més determinant l’impacte dels nostres instints que aplicar el nostre coneixement. L’instint de la negativitat alimentat pel bombardeig de notícies falses, l’instint de la bretxa basat en la nostra idea binària del món i l’instint de la por ens impedeixen comprovar que un fet aterridor no és necessàriament el més perillós.
És un assaig per estar alerta sobre el que sabem o, més ben dit, sobre el que desconeixem. Som conscients de què l’esclavitud legal (països on el treball forçat és legal o practicat per l’Estat) només es practica ja a tres països; que s’han reduït els desastres petrolífers passant de 636.000 tones d’abocaments de petroli el 1979 a 6.000 tones el 2016;
que pràcticament s’han erradicat els casos de verola al món des de l’any 1979; que s’ha passat d’un 28% de casos de desnutrició al món el 1970 a l’11% el 2015 o que l’explotació infantil en nens d’entre 5 a 14 anys ha descendit del 28% el 1950 a un 10% el 2012. Les dades no es corresponen amb la il·lusió global percebuda que el món va a pitjor. L’assaig rastreja en dades i fets per descobrir les raons per les quals la nostra visió és pessimista, negativa i plena de prejudicis sobre cap a on avança el món. Hi ha raons ideològiques, altres d’ignorància, però, sobretot, una raó determinant és que continuem mirant el món com ho fèiem fa vint anys, basantnos en les dades de llavors, sense actualitzar-les. Com planteja Rosling, després d’aquesta lectura “veuràs com acabes substituint la teva visió hiperdramàtica del món per una visió basada en fets”.
‘Factfulness’ posa a prova amb tests amb preguntes sobre el món per alertar de la nostra ignorància