La Vanguardia (Català) - Culturas
Avantguarda a la perifèria
Tot va començar en una sobretaula dominical a casa de Jaume Magre i Roser Ferran, a Lleida, potser el gener del 1968. El seu amic Àngel Jové va aprofitar per mostrar-los un llibre de dibuixos que havia titulat Petit homenatge a la flor de paret. Algú va dir que era una llàstima que aquells dibuixos no es poguessin exhibir en una sala d’exposicions. Magre, llavors director de la secció local de l’Alliance Française, es va atrevir a oferir dos habitacions d’un pis del carrer Bisbe Huix, en el qual s’havien habilitat unes aules. El 6 de febrer, Àngel Jové va condicionar mínimament una sala i va exposar els dibuixos disciplines com la fotografia o el grafisme. Un dels habituals del grup, el fotògraf Ton Sirera, va ser l’encarregat de la segona exposició, amb un conjunt de retrats d’amics com Josep Vallverdú o Leandre Cristòfol.
El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida exhibeix fins al proper 5 de març a la vella sala del Casino una petita mostra amb peces procedents dels seus fons i que van passar per les parets de la petita galeria. A més de la flor de paret de Jové, s’han seleccionat una foto de Ton Sirera, dibuixos de Rosa Siré, la instal·lació Escultures de paper d’Antoni Llena, una pintura de Josep Maria de Sucre, collages de Josep més provocatives. Les Escultures de paper d’Antoni Llena eren una reacció conceptual al mercat de l’art i la Petite Galerie va ser la primera, l’única, que es va atrevir a exposar-la, una obra efímera que avui forma part de la col·lecció del MoMA de Nova York.
Amb la direcció de l’artista lleidatà Albert Coma Estadella, la Petite Galerie va ser l’epicentre d’experiments alternatius, com l’organitzat el gener del 1971, en el qual tres poetes mostraven les seves creacions líriques amb jocs visuals. Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet van protagonitzar la I Exposició de Poesia Concreta a Catalunya. Durant els últims anys del franquisme, la Petite Galerie va haver de lluitar amb la inquietud de les autoritats de l’època, alarmades per si havien de concedir un permís per a una exposició d’homenatge a Picasso amb motiu del seu 90è aniversari. La petita exposició del Morera s’inscriu dins d’una altra de més àmplia, Inventari general, una selecció dels fons del Morera, i va acompanyada de documents, fotografies i catàlegs que reviuen una època en què l’art era un dels camins de ruptura democràtica. Per a Lleida va ser una finestra amb excel·lents vistes a l’art contemporani, una aventura que va tancar el 1976 amb una exposició de Silvia Gubern.