De la imatge al símbol

Una de les col·leccions de l’editorial Atalanta, fundada per vostè, es diu ‘Imaginatio vera’ i es defineix amb la voluntat d’oferir “una perspectiva diferent de la imaginació”. Quins problemes ha trobat una proposta així en un temps en què, aparentment, predomina la racionalitat?

El model antropomorfista modern ens va conduint inexorablement a la més irresponsable i sistemàtica destrucció del planeta. Això ho sabem tots, i tot i això, la vella visió del món no acaba de morir ni la nova de néixer. No acabem de despertar, i segurament no ho farem fins que una nova ontologia no s’estengui pel món. L’ecologia no és suficient, necessitem conviccions més profundes. Una nova idea de l’ésser. La nostra tradició cultural, tant la del cristianisme com la de la modernitat, han fet calar en la nostra consciència un antropomorfisme fals i limitador; doncs no estem al món, sinó que en formem part. Com defensava el gran Spinoza, només hi ha una substància. Tot ésser vivent, des de les molècules, els vegetals, els animals i fins i tot els conjunts planetaris, són sistemes que pensen i senten a la seva manera. Tot té i desprèn logos i psique. Els virus es comporten de manera intel·ligent i canvien. Els arbres, com diuen ara els biòlegs, es comuniquen a través de les seves arrels i senten. Tot l’univers és pura vida pensant, que sent, que està imaginant i creant sense parar la realitat. La ment i la psique és el substrat més íntim de tot el que és real. Per això la vella metàfora del neoplatonisme sobre l’Ànima del Mon cobra tot el seu sentit. Hem d’integrar la naturalesa i el cosmos en el nostre sistema de valors, recuperar, d’alguna manera, l’antic sentiment d’allò sagrat, que implica reverència i humilitat davant el gran misteri de la vida. Però no parlo d’una nova religió neopagana, com s’està formant en certs cercles, les religions sempre comporten dogmes, sinó d’una gradual i profunda identificació plena amb el misteri de la vida. L’antropomorfisme, a més de reductor, ha resultat ser letal, i hem de deixar de ser éssers primitius i destructors.