Sherlock Holmes a Sant Gervasi

“L’estada a Barcelona va afectar profundament tant a Holmes com al doctor Watson”, raonava en 1994 Carlos Pujol a propòsit de Los secretos de San Gervasio . En aquesta novel·la publicada per Pamiela, l’insuperable investigador es desplaçava a la capital catalana per resoldre el cas plantejat per dues joves dames del llavors municipi veí, que prestava escenaris com el carrer Craywinckel, l’església de la plaça de la Bonanova i el Torrent de l’Infern. Però, segons explicava l’autor a la periodista d’aquest diari María Asunción Guardia, “el més misteriós no és el cas que cal resoldre, sinó la vida dels personatges, començant per la del mateix detectiu”.

Un quart de segle després l’editorial Menoscuarto llança una nova edició d’aquest pastitx-homenatge, aportació de Pujol a un subgènere que han conreat escriptors de tot el món, tan potent és la creació de sir Arthur Conan Doyle. La recuperació dona peu a més a les jornades Sherlock Holmes a Barcelona, que se celebraran a la Universitat Internacional de Catalunya entre dimarts i dijous vinent, dins del programa de BCNegra, i que inclouran diverses conferències i una exposició amb fons holmesians de la Biblioteca Arús.

Carlos Pujol (1936-2002) va ser la perfecta encarnació de l’home de lletres. Com alguns autors francesos que admirava, no va deixar cap terreny del món del llibre per conrear, encara que sempre des de la discreció personal més gran, ja que era un home reservat i seriós. Novel·lista (La sombra del tiempo, Dos historias romanas, Jardín inglés), assagista (Leer a Saint-Simon, Balzac y La Comedia Humana), poeta (Cuarto del alba, Versos de Suabia...); crític literari en diferents mitjans –entre els quals, i molt de temps, a La Vanguardia–, traductor (de Stendhal, Simenon, Donne, Joan Sales...). Editor de llarg recorregut, figura de confiança al grup Planeta, va ser secretari del seu principal premi durant vint anys.

L’obra de Carlos Pujol ha estat objecte d’una continuada atenció per part de la UIC, en la qual va fer classes i que conserva el seu arxiu personal. El grup d’investigació que coordina Teresa Vallès va impulsar l’any passat unes primeres jornades sobre el seu paper com a humanista contemporani, en les quals van intervenir escriptors com Andrés Trapiello i Pere Gimferrer, crítics com J.E. Ayala Dip, editors com José Creuheras i Daniel Fernández... “Pujol –va sostenir allà J.M. Pozuelo Yvancos– era tota la literatura”. Intel·lectual de fermes conviccions catòliques, de la seva àmplia obra jo en destacaria Siete escritores conversos, on analitzava amb finor l’evolució espiritual de Joseph Joubert, G.M. Hopkins, Léon Bloy, G.K. Chesterton, Max Jacob, Edith Sitwell i Evelyn Waugh. Un tema que li va permetre abordar el punt de trobada, per ell fonamental, de la fe amb la cultura.

Carlos Pujol era l’encarnació de l’home de lletres; no va deixar cap terreny del llibre per conrear