Què va succeir al segle XX?

Peter Sloterdijk (Karlsruhe, 1947) sempre ha destacat per tenir una mirada personalíssima tant sobre la idea d’espai (és conegut, sobretot, per la seva trilogia Esferas) com sobre els grans esdeveniments polítics. En aquest llibre recull les principals conferències que ha impartit durant l’última dècada, a més d’alguns articles que ha revisat. El catedràtic alemany defensa que gràcies al “consumisme triomfant” i a la imatge autoimposada de bona vida que els ciutadans han projectat sobre si mateixos hem rebutjat part dels nostres records més foscos, fixi en les coses aèries, en allò que no és sota terra. Aquesta atenció pels objectes lleugers pretén combatre el que denomina “les ficcions del pes” que han caracteritzat els grans relats ideològics del passat recent.

Sloterdijk, tot i això, considera que la dinàmica del segle XX no es pot explicar, únicament, per l’aparició del radicalisme. La seva lectura remarca especialment el que denomina “principi d’immediatesa”, compost d’una cosmovisió impregnada per la impaciència. La impaciència, ens diu el filòsof, remet a l’entrada en funcionament dels nous motors, i com els utilitzen les diverses formes de poder. L’assagista afirma que el segle XX, al no tenir l’ajornament i la paciència com a paradigmes socials, no ha conegut mai realment l’esperança.

El catedràtic de l’Escola d’Art i Disseny de Karlsruhe també reflexiona sobre els reptes climàtics que el segle XXI afronta. Davant el perill evident que el planeta no aguanti més la sobreexplotació de l’ésser humà, els ciutadans hauran de decidir si la relació que mantenen amb la naturalesa és d’espoli o de coproducció. Però aquesta necessària reforma meteorològica pot conduir-nos, segons Sloterdijk, a una mena de “calvinisme ecològic” en el qual els habitants es veuran obligats a elegir entre una “ètica de focs artificials” i una “ètica ascètica”, oscil·lant entre el malbaratament maníac i l’estalvi depressiu. “El segle XXI entrarà en la història com una fira de les vanitats dels salvadors”, ens diu l’assagista, si abans no es reverteix una narrativa basada en la lògica apocalíptica, aquella en la qual l’avenç cap a un final va unit amb el retorn a l’instant.

L’alemany creu que seria il·lús esperar que l’imperatiu d’una civilització globalitzada com la nostra, en la qual la contaminació dels mars cada dia és més alarmant, pugui sostenir-se sobre la base de la voluntarietat, i considera imprescindible, a més d’una revolució cultural, la creació d’un òrgan de governança mundial basat en la sinergiaentredret,ciènciaitecnologia.