La Vanguardia (Català) - Culturas
A Herder saben llatí
El premi Atlàntida que ha concedit en la seva última edició l’Associació d’Editors de Catalunya a l’editorial Herder pels seus 75 anys d’activitat a Barcelona activa en la meva memòria el record d’una relíquia que m’ha acompanyat al llarg de la vida, sobrevivint a mudances i incendis: l’Enciclopèdia Universal Herder, un volum de la mida i color d’un maó doble que va ser la meva internet durant molts anys. Aquella enciclopèdia juvenil em connectava al passat, al present, a llocs remots del planeta... Fa uns dies, amb aquell afany tan cruel i tan humà de fer lloc a les coses noves, la vaig posar en el munt dels llibres per rebutjar i la vaig portar al contenidor, però tanta aprensió em va fer llençar-la a dins que la vaig deixar apilada al damunt amb una altra dotzena de llibres.
Me’n vaig a veure com és la Herder del segle XXI, ubicada en un dels racons més germànics de Barcelona: al mateix edifici hi ha l’Institut Goethe als baixos i la parròquia alemanya Sant Albertus Magnus, on vaig tenir la fortuna de compartir una extraordinària conversa sobre llibres amb la missionera i escriptora Herder es funda a finals del XVIII a Friburg... Imposa una editorial que va començar publicant en llatí! Editen un dels assagistes més interessants del moment, el filòsof coreà ,quea La expulsión de lo distinto ens adverteix de manera vehement contra la dictadura de l’igual. Veiem catorze temporades de la mateixa sèrie i immediatament Netflix o Amazon ens diuen quines altres sèries ens agradaran perquè no sortim del carril. Molt recomanable.
Em rep (una germana i un germà dirigeixen les cases editorials a Alemanya i els Estats Units). L’editorial és referent en obres especialitzades de psicologia i filosofia, amb una col·lecció emblemàtica de pensament dirigida pel filòsof Li pregunto si és un gran negoci publicar psicologia i filosofia: “S’ha reduït el mercat universitari, en part per les fotocòpies o les males praxis de professors que arriben a classe amb un pen drive amb els llibres descarregats per als seus alumnes. Durant 10 anys el pressupost de les biblioteques per a adquisicions ha estat nul. No és un gran negoci, però no ens va malament”.
Li pregunto per la temptació de l’autoajuda: “No ens ha funcionat bé fer experiments. Vam provar de fer una col·lecció en aquesta línia, però a les llibreries ens els posaven igualment a la secció de psicologia. Ho vam deixar estar. El que hem de fer és ser congruents amb el nostre catàleg. Això no vol dir que no innovem: tenim una col·lecció de clàssics en format manga. També hem obert un portal de filosofia a internet per difondre autors propis i aliens: Filosofia Co”.
Ens observen des d’una lleixa els retrats de tres dels representants de l’estirp Herder, entre ells el fundador de l’editorial i el rebesavi d’en Raymund. Li pregunto si aquells insignes avantpassats editors el vigilen perquè no es desviï de les essències: “En realitat, no hem canviat de política des d’aleshores. Seguim una idea que arrenca al segle XVIII amb la Il·lustració: portar la formació i l’educació a totes les classes socials. La diferència és que l’editor segle XXI ha d’estar en contacte amb els lectors. No vendre’ls llibres, que això ho fan molt bé els llibreters, sinó incentivar-los perquè vagis a la llibreria”. Li dic que generalment cap nen no vol ser de gran editor, però amb dos segles d’avantpassats editors, en el seu cas potser sí... “De cap manera! Jo volia ser poeta”.
En tornar cap a casa, de la pila de llibres deixats sobre el contenidor del paper, algú se n’ha emportat l’Enciclopèdia Universal Herder. La història de la sorpresa continua. ANTONIO ITURBE