Un amor sense límits

“L’amor ho cura tot i no et fas vell, (...) L’amor, que juga a daus amb la fortuna,/cura de tot, menys de mirar la lluna”. Igual com Gerard Quintana (Girona, 1964) cantava aquest poema, Cançó, d’Enric Casasses, l’amor en diversos plans centra la primera novel·la del cantant gironí. A Entre el cel i la terra, Quintana basteix una narració emocionant amb un recorregut que abasta gairebé cinc dècades, del 1952 al 1999. La trama és coral amb tres protagonistes, el Pachi, un jove pintor bilbaí que es planta a la Barcelona dels cinquanta, i la Clara i el Bru, nascuts aquella mateixa dècada. En aquest temps, l’autor passa pel marc històric reflectint l’ambient de les diverses èpoques amb cert deteniment (la lluita antifranquista, la transició, els Jocs Olímpics...), però evita la temptació de convertir la narració en un repàs d’esdeveniments. Els fets històrics, però, donen alè als personatges, els ofereixen un espai de versemblança on modelar-se sense que això impedeixi fer avançar les trames que es van intercalant.

En tot cas, les vides dels tres personatges principals s’entrecreuen, es troben i se separen, amb capítols

Des de Wagner fins a PJ Harvey passant pel mambo i el jazz, la música és una constant al llarg del relat

que comencen centrant-se només en un d’ells fins que van confluint. Certament, hi ha moments que el lector es troba que es compleixen les seves expectatives narratives, hi ha un destí que preveu inexorable, i es pregunta on anirà a parar després, tot i que això no impedeix l’emoció d’alguns passatges ni la sorpresa relativa.

En tot cas, no és la prototípica novel·la d’una estrella del rock, no és un vehicle per al lluïment adrenalínic del sexe, drogues i rock’n’roll,

ANA JIMÉNEZ Gerard Quintana presenta la seva primera novel·la, ‘Entre el cel i la terra’