Terenci Moix i el ‘gay power’

El 1972, Terenci Moix és a Nova York acompanyant Núria Espert en la gira que l’actriu i el seu grup –al qual pertany el company de Terenci, Enric Majó– estan realitzant pel país. El ja molt conegut jove escriptor català troba un matí d’octubre la Cinquena Avinguda tallada a l’altura del Rockefeller Center. Es tracta d’una manifestació del col·lectiu homosexual, que avança cap a la catedral de Saint Patrick per denunciar “la marginació poderosíssima que la moral jueva i cristiana ha sabut fomentar fins a extrems al·lucinants”. Terenci es mou entre els manifestants, nois i noies d’aire entre hippy i revolucionari, que comenten amb ell les seves idees. En el recompte de l’episodi, l’escriptor consigna que el Front d’Alliberament Homosexual americà havia sorgit el 1969, fa ara cinquanta anys, després d’una batuda policial en un bar de Greenwich Village; aviat cobra auge i també comença a dividirse en subgrups sovint enfrontats: uns, per exemple, estan a favor del matrimoni, d’altres el consideren una trampa de l’enemic. En qualsevol cas, per sobre de les contradiccions ideològiques del gay power, els seus interlocutors “sempre insistien en la necessitat de guanyar, d’una vegada, el dret d’ésser considerats persones”. Així estaven les coses fa mig segle.

L’episodi es troba recollit a Terenci als USA, que va publicar Moix a Editorial Proa el 1974 i recupera ara L’Avenç amb pròleg de Borja Bagunyà. És un dels llibres

Brillant i expansiu, va ser el primer escriptor espanyol important que va proclamar la seva homosexualitat