L’alegria de llegir

Fa anys, quan vaig conèixer José Luis Melero, vaig pensar que un editor intel·ligent li hauria d’encarregar un catàleg raonat de la seva biblioteca, és a dir, la llista dels quaranta mil llibres que té però comentat cada un amb unes quantes línies que n’expliquessin la procedència, algun detall de l’edició, un secret que revelés el seu discret valor, la seva peculiaritat, la seva petita o immensa màgia. I el cert és que els llibres en què des d’aleshores ha anat recollint les seves populars columnes de l’Heraldo de Aragón venen a ser una cosa molt semblant a aquella idea, i a poc a poc, any rere any, va oferint-nos petites històries, esdeveniments oblidats, semblances mínimes... que, com qui no vol la cosa, estan començant a compondre un retaule cultural d’importància molt notable, un modest monument potser del que hem heretat (i, de vegades, un lament del pitjor).

El que porta El lector incorregible és el que abans vam obtenir a La vida de los libros, Escritores y escrituras i El tenedor de libros, això és, algunes columnes que gairebé recorden un exemplum medieval, amb el seu ensenyament formulat d’una manera neta, directa, però d’altres són més sarcàstiques o més justicieres (en el millor sentit de la paraula, ja que rescaten episodis de decència civil o publicacions meritòries) o més emocionants. Autors molt coneguts com els Machado o Cernuda conviuen en aquest volum amb altres de més anònims i arraconats, com Luys Santa Marina, José Luis Hidalgo o Ildefonso-Manuel Gil. Moltes despleguen la seva humil erudició (especialment en temes aragonesos, com aquell formidable i reparador repàs als vells catedràtics locals), exposada sempre sense presumpcions, i en d’altres gaudim amb el Melero humorista, terreny que va guanyant espai (i qualitat) en les pàgines de l’autor. Qui sabés escriure de Melero a la manera de Melero, que és com els seus textos: ecumènic, generós,

Autors com Machado o Cernuda conviuen en aquest volum amb altres de més anònims i arraconats

amic de tothom, de vocació feliç.

I és que sovint no llegim per buscar la felicitat sinó que ho fem des de la felicitat, amb l’alegria no com a horitzó sinó com a punt de partida. En aquesta actitud José Luis Melero és un mestre, i el millor és que l’encomana com pocs.

ARXIU José Luis Melero