La Vanguardia (Català) - Culturas
Sant Jordi al juliol
Hi haurà dia del Llibre (i de la Rosa), i serà una jornada assertiva. Si no passa res que ho impedeixi –creuem fortament els dits–, el 23 de juliol el passeig de Gràcia acollirà més d’un centenar de parades, els ciutadans podran regalar i regalar-se el volum que desitgen –des de les 10 del matí fins a, en alguns casos, les 12 de la nit– i es programarà el ritual de firmes seguint estrictes protocols de seguretat. Serà sens dubte una jornada atípica, però al sector del llibre li convé fer visible que manté la seva força, la seva identificació amb Barcelona i la seva regularitat en la trobada col∙lectiva anual. Encara que sigui tres mesos més tard, i amb calor.
La Cambra del Llibre ha realitzat un notable esforç per conciliar exigències, voluntats i requeriments, en coordinació amb l’Ajuntament i la Generalitat, i la rosa blanca dels floristes, afegida a la roja, afegeix un simbolisme de confiança en el futur.
A l’acabar el confinament nombroses editorials han reactivat els seus llançaments de novetats. En aquest suplement especial donem compte de bastants d’elles, en tota mena de gèneres i categories. Comparteixen espai amb altres llibres apareguts després del Nadal, i als què la pandèmia va tallar el seu natural cicle de difusió. També parlem en aquestes pàgines de manies, rituals i costums dels escriptors –en el reportatge que acompanya aquesta columna– i de les virtuts que han d’acompanyar a una biblioteca personal, segons la visió del filòsof Norbert Bilbeny. La reflexió sobre el llibre és obligada després d’aquests mesos en què la lectura ha constituït un refugi i un estímul per a tanta gent.
M’ha semblat significatiu que dos dels volums que apareixen ara tinguin com a protagonista al més subtil teorizador de l’univers literari que ha donat el segle XX. Medio siglo con Borges , de Mario Vargas Llosa (Alfaguara), i Borges profesor, amb les seves lliçons de literatura anglesa a la Universitat de Buenos Aires (Lumen), ens conviden a reprendre el sofisticat univers de l’autor de El Aleph i la seva passió imbatible per la lletra impresa.
El llibre de Vargas Llosa recull tres entrevistes que va realitzar a l’autor argentí –i on va constatar que la seva xerrada constituïa un monòleg i que l’interès humà no era recíproc–, així com diversos assajos i retrats, confessant una gran admiració des dels antípodes literaris i, segons l’època, també ideològics. S’obre amb una sorpresa en forma de poesia, gènere molt escassament conreat pel Nobel, que tot i això la considera “el gènere literari suprem”. Es titula “Borges o la casa de los juguetes” i té versos tan intencionats i recapitulatoris com aquests: “Demasiado inteligente/para escribir novelas/se multiplicó en cuentos insólitos,/perfectos, cerebrales/y fríos como círculos” (...) “Hizo del tumultuoso/ español/lleno de ruido y furia/una lengua concisa, precisa,/puritana,/lúcida y bien educada” (...) “Vivió leyendo y leyó viviendo/ –no es la misma cosa–/porque todo en la vida/verdadera/lo asustaba/principalmente/el sexo y/el peronismo”(...) Hechas las sumas/y las restas:/el escritor mas sutil y elegante/de su tiempo./ Y,/probablemente,/ esa rareza:/una buena persona”.
Borges profesor recull conferències dictades el 1966 i gravades pels seus alumnes de llavors; les cintes es van perdre, i van quedar les transcripcions, que han estat revisades. Vint-i-cinc classes que van de la literatura medieval –el Beowulf ,la Balada de Maldon ,el bestiari anglosaxó–, fins a Robert Louis Stevenson, passant per Samuel Johnson i el seu biògraf Boswell, la invenció romàntica d’Ossian (suposat poeta èpic en llenguatge gaèlic), Samuel Taylor Coleridge o William Blake. Borges es prenia les seves classes seriosament, evitava allà les boutades –una llàstima– i interpel∙lava els seus alumnes, a qui feia llegir en veu alta els textos comentats.
Jorge Luis Borges constitueix en si mateix una excel∙lent introducció a la literatura clàssica universal, però d’ell s’ha dit també que amb les seves ficcions sobre biblioteques d’interconnexions infinites va ser un gran precursor d’internet. Al terreny cultural un món diferent se’ns està obrint com a conseqüència de la pandèmia i tot el que ha alterat, i m’alegra constatar que potser l’autor espanyol més al dia sobre aquestes qüestions és un habitual col∙laborador del nostre suplement. Em refereixo a Jorge Carrión, que publica a Galaxia Gutenberg Lo viral, un “fals diari” del confinament on s’interroga sobre el nou univers algorítmic i de comunicació en el qual ens veiem sumits, i amb el qual segons la seva opinió ha començat realment, aquest hivern, el segle XXI. Una necessària reflexió d’actualitat per al nostre dia del Llibre.
Al terreny cultural un món diferent se’ns obre com a conseqüència de la pandèmia. Carrión ho analitza en ‘Lo viral’