La Vanguardia (Català) - Culturas
Dels frescos d’època a l’entreteniment
Amants d’Edgar Allan Poe però també de Thomas Wolfe, de Flann O’Brien i de James Salter, de la hiperllegida Margaret Atwood o de la Nobel Olga Tocarczuk, de les lletres franceses o japoneses: hi ha de tot
L’oferta de narrativa estrangera per a aquest dia del Llibre tan singular és molt desitjable i comprèn tant obres d’alta literatura i d’experimentalisme agosarat com altres d’entreteniment ininterromput i aptes per relaxar-se en l’estiu.
En aquest informe repassem títols que en el passat Sant Jordi ja estaven a punt per ser gaudits i d’altres que han anat apareixent tan aviat com el mercat ha recuperat el pols i les llibreries han anat obrint les portes.
Obrirem boca amb tres novel∙les de recentíssima publicació. La primera d’elles és Los cazadores ,de James Salter (Salamandra), de l’escriptor dels Estats Units mort fa cinc anys. Salter la va escriure el 1956, va ser la seva òpera prima, i en ella va resumir les seves vivències com a pilot de combat a la guerra de Corea. Exalta sobretot l’experiència de volar i brinda lluminoses descripcions de paisatges exòtics.
Una altra peça que recomanem i que té també un teló bèl∙lic és Todo en vano, de Walter Kempowski (Libros del Asteroide). Aquest escriptor germànic mort el 2017 narra com va viure el poble alemany la caiguda del Tercer Reich i se situa en un casalot de Prússia Oriental des del qual s’atalaia l’arribada de l’ofensiva russa. Els habitants d’aquest enclavament es neguen a comprendre el que tenen davant, una desfeta inusitada.
Tercera aposta inicial: Las tres de la mañana ,de Gianrico Carofiglio (Anagrama). L’autor, de Bari, relata dos dies i dues nits d’un pare i un fill (ell, amb epilèpsia) que viuen hores insomnes, s’expliquen secrets molt profunds, i evolucionen per una Marsella descrita amb estil cinematogràfic.
Els addictes als clàssics moderns tenen el dia del Llibre una opció claríssima: els Cuentos de Thomas Wolfe. Amb una escriptura desbordant i mort prematurament als 37 anys, Wolfe va deixar una seixantena de relats que Amelia Pérez de Villar ha traduït per a Páginas de Espuma. El muchacho perdido i No hay puerta són algunes de les joies de la col∙lecció.
Per cert que els devots del gènere conte tenen aquest estiu recopilacions d’autèntic luxe. Hi ha els Cuentos completos de Lorrie Moore, editats en un sol volum per Seix Barral .O Los cuentos de Linnet Muir de Mavis Gallant (Eterna Cadencia), on la prestigiosa autora ha transferit al personatge de Linnet Muir les il∙lusions i neguits de la seva infantesa i joventut. El conte fantàstic ens arriba de la mà del segell Minúscula,
que publica Qué pasa cuando un hombre cae del cielo, de l’anglonigeriana Lesley Nneka Arimah. El sobrenatural i el realisme més cru s’uneixen en històries com la que dona títol al volum, on un planeta devastat per les inundacions és l’escenari d’un descobriment científic.
Posem ara èmfasi en dues autores contemporànies que són a l’elit. La Nobel Olga Tocarczuk i la canadenca Margaret Atwood. De la polonesa Rata ha editat una de les seves obres majors, Cos (en castellà, Los errantes ,a Anagrama) novel∙la constel∙lació on es creuen temps i llocs. En bus, avió, tren i ferri la narració avança a salts, tan inquieta com la seva creadora. D’Atwood Quaderns Crema
publica en català la seva última novel∙la, Els testaments, i en l’assaig Penélope y las doce criadas (Salamandra) se centra en l’Ulisses de L’Odissea, i narra com a la seva tornada a Ítaca liquida no només els pretendents de la seva dona sinó també les seves dotze criades.
I continuem en clau femenina, amb tres escriptores gal∙les, que ens donen una visió contrastada de les preocupacions i afanys de la França d’ahir i d’avui. Annie Ernaux a Els anys / Los años (Angle Editorial / Cabaret Voltaire) novel∙la records i barreja líricament la història del seu país (Maig del 68 per exemple) amb fragments de la seva quotidianitat. Delphine de Vigan, per la seva banda, a Les lleialtats / Las lealtades / (Edicions 62 / Anagrama) s’interna en el tema de l’alcoholisme adolescent, i dona veu a Theo, qui per suportar uns pares patològics beu sense parar. I Maylis de Kerangal en Un món a l’abast de la mà / Un mundo al alcance de la mano (també a Angle Editorial /Anagrama) ofereix una bonica novel∙la d’iniciació, en la qual la parisenca Paula Krast s’instal∙la a Brussel∙les i descobreix les emocions de l’art i la bohèmia.
Per a amants dels grans frescos d’època, hi ha dues opcions excel∙lents: el premi Booker 2019, Niña, mujer, otras de Bernardine Evaristo (Alianza de Novelas), en la qual sorgeix una Gran Bretanya inèdita, amb dotze personatges i les seves vides personals al llarg del XX i el que ha passat del XXI. I d’altra banda, Olivia Manning a La gran fortuna (Libros del Asteroide), que inicia la seva anomenada Trilogía Balcánica, narra les vicissituds d’una parella anglesa al Bucarest del 1939, i posa dreta la que és segons Antony Beevor una de les millors ficcions sobre la Segona Guerra Mundial.
En el lot de noves versions de clàssics, destaquen la recent traducció al català del Robinson Crusoe de Daniel Defoe (Bernat Metge Universal), que ha anat a càrrec d’Ester Tallada, que ha aconseguit traslladar a un català modern i senzill un text del 1718. Periférica, per la seva banda, ha reunit els tres relats més cèlebres d’Edgar Allan Poe a Los misterios de Auguste Dupin, el primer detectiu, històries que per si mateixes són radiografies de la ciutat moderna. I Nórdica –un altre segell sempre a l’última– ha reunit en un volum dues novel∙les del gran Flann O’Brien, El tercer policía i En Nadardos-pájaros, dos llibres inclassificables molt elogiats per Harold Bloom.
En el capítol de recuperacions d’obres i autors amb marxamo de perennes, destacarem tres títols. En primer lloc, La entrometida (Blackie Books) de Muriel Spark. Aquesta escriptora britànica, molt amiga de Graham Greene i de no menor qualitat que una Iris Murdoch, explica aquí la història de Fleur Talbot, una primerenca novel∙lista que accepta redactar les autobiografies d’un club d’excèntrics. Traspuant barra i humor, Muriel Spark fica una novel∙la dins d’una altra novel∙la, i fa lliscar pensaments rutilants sobre l’ofici d’escriure.
Més descobriments literaris de qualitat: Territorio de luz de Yukio Tsushima (Impedimenta). L’autora nipona, molt influïda per Faulkner i Tennessee Williams, narra les angoixes d’una bibliotecària obligada a criar en solitari una filla de dos anys, després que el seu marit l’abandoni. Inserida en un Tòquio inabastable, la protagonista ha de carregar amb una maternitat solitària i una subreptícia condemna social.
En fi, una obra clau de la literatura grega de la segona meitat del XX, Vacaciones en el Cáucaso ,de Maria Iordanidu ens arriba de la mà d’Acantilado. La novel∙la desgrana la història d’una jove criada a Constantinoble i que, a causa de la Gran Guerra, queda retinguda cinc anys a Rússia, on ha de reinventar-se possant-hi coratge i imaginació. L’autora de la molt popular Loxandra destil∙la aquí molta frescor i combina un destí individual amb els embats de la història universal.
Destaquen les escriptores dones, algunes un descobriment, com l’anglonigeriana Lesley Nneka Arimah