La Vanguardia (Català) - Culturas
De la vella història a l’actualitat recent
La mirada interior i la reconstrucció personal s’obre camí entre secrets familiars, homenatges i records
Ava Gardner a l’Espanya franquista, el mite del Cid, un cop d’Estat a Guatemala i, sempre present, la Guerra Civil; novel∙les que miren al passat amb la vista posada en les repercussions en l’actualitat
La narrativa en castellà que trobarem aquest dia del Llibre té un especial accent històric, i alguns dels seus títols més significatius revisiten el passat, el més remot i el més recent. Per exemple Manuel Vicent a Ava en la noche (Alfaguara) se n’ha anat al Madrid dels anys cinquanta i seixanta, i a través de l’actriu Ava Gardner ha descrit una Espanya que complimentava les estrelles de Hollywood alhora que mantenia la seva ciutadania sota una casposa dictadura. I dona vida a un protagonista, l’aspirant a cineasta David Arnau, que personifica una generació que es delectava en la llibertat d’altres, ja que per a ells estava vetada.
La història com a matèria que amara de ple a la ficció es concreta així mateix en long-sellers que encara mantenen l’atractiu després del postcovid: Sidi per exemple, d’Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara), que revisa el mite del Cid en una convincent clau de western. O a Tiempos recios (Alfaguara )de Mario Vargas Llosa, que recrea vívidament un cop d’Estat a la Guatemala dels anys cinquanta. I també hi ha Almudena Grandes, que continua creant els seus Episodios de una guerra interminable ,ien l’últim i millor d’ells (La madre de Frankenstein, Tusquets) fa una cala en el món de la psiquiatria espanyola en la primera postguerra. Elvira Lindo igualment a A corazón abierto (Seix Barral) homenatja als seus progenitors, que en la primera postguerra, sense cap queixa, es van concentrar a sobreviure. Lindo arrenca amb el seu pare (de 8 anys) presentant-se sol a una parent, en el dur Madrid del 1939. Rafael Reig també ha fet incursions en la seva pròpia vida i passat (en Amor intempestivo, Tusquets) i ha novel∙lat la seva joventut, detenintse en la tràgica mort dels seus pares, que encarnaven una mena de burgesia progressista en el franquisme.
Atenció d’altra banda a una gran novel∙la sobre la Guerra Civil que tot just ha publicat a Espasa el dibuixant José Maria Pérez ‘Peridis’, El corazón con que vivo. L’autor relata les històries de dues famílies de metges en un poble de Palència (una republicana, una altra falangista), i en els casaments creuats dels dos clans sembla voler encarnar un alè de concòrdia.
Aquells a qui agradin les novel∙les de romans tenen el sempre eficient Santiago Posteguillo .A Y Julia retó a los dioses (Planeta) completa l’odissea d’aquesta emperadriu iniciada a Yo, Julia i demostra que va tenir més coratge que el seu marit, Septimi Sever, i el Senat sencer. En fi, els interessats en la turbulenta història espanyola del XIX poden gaudir amb La reina del exilio d’Herminia Luque. L’obra guanyadora del premi Edhasa de Narrativas Históricas evoca Isabel II en el seu desterrament a París, i de passada descriu la infinitat d’intrigues i baixeses que l’envoltaven i que feien del sòl espanyol un volcà. Per a aficionats a la guerra del Rif en la qual es van sacrificar tantes vides joves, El destino de los héroes / El destí dels herois de Chufo Lloréns (Grijalbo / Rosa dels vents) constitueix un fresc molt plausible. La novel∙la entrecreua les singladures de diverses famílies, atrapades entre els assumptes íntims i les convulsions exteriors. Chufo Lloréns ha publicat aquesta saga ni més ni menys que als 89 anys i remenant arxius dels seus avantpassats.
Entre els nostres millors narradors contemporanis cal saludar novetats tonificants com Basilisco de Jon Bilbao (Impedimenta), Nunca preguntes su nombre a un pájaro , d’ Andrés Ibáñez (Galaxia Gutenberg), La piel de Sergio del Molino (Alfaguara), La invasión del pueblo del espíritu de Juan Pablo Villalobos (Anagrama )o La cresta de Ilión de Cristina Rivera Garza (Tránsito ).A Basilisco Jon Bilbao obre les fronteres del conte a les memòries o fins i tot l’assaig i compon històries tan rutilants com la del pistoler John Dunbar en una Arizona corrompuda per científics bojos. També en territori nord-americà transcorre el relat d’Andrés Ibáñez, que dona veu a un escriptor en crisi que evoca un autor idolatrat, buscant aconseguir els secrets de la seva creativitat. Del Molino per la seva part a La piel fa un original exercici de ficció amb la seva psoriasi i acarant-se entre altres amb Stalin o Nabokov, arma una reivindicació de la impuresa. A La invasión del pueblo del espíritu, el mexicà Juan Pablo Villalobos sembla haver anticipat la pandèmia i les seves conseqüències: un avi, un pare i un fill es tanquen en un lloc perquè estan amagant els seus problemes. A La cresta de Ilión, Cristina Rivera ha creat un altre opressiu espai tancat que propicia pors i revelacions: un metge rep dues dones, i entre tots tres es forgen relacions que posen en solfa la seva identitat.
Al capítol d’obres que han conquerit premis literaris, cal ressaltar-ne quatre. En primer lloc, El mapa de los afectos (Destino )d’ Ana Merino, que es va endur el 76è premi Nadal. Aquesta professora de la Universitat d’Iowa s’endinsa en els misteris quotidians d’una petita població de l’Oest Mitjà dels Estats Units, i trena una sèrie d’episodis entre lírics i realistes. Una altra debutant en el gènere ha estat la barcelonina Raquel Taranilla amb Noche y océano (Seix Barral) que es va adjudicar l’últim Biblioteca Breve. La trama és insòlita: una professora llegeix que han robat el crani del cineasta Murnau i creu que coneix el culpable, la qual cosa dona peu a un monòleg desbocat i espurnejant d’humor. Una altra obra guardonada que mereix atenció és el premi Alfaguara, Salvar el fuego de Guillermo Arriaga. El jurat va destacar “una novel∙la polifònica que narra amb intensitat i amb excepcional dinamisme una història de violència al Mèxic contemporani on l’amor i la redempció encara són possibles”. El premi Azorín se’l va endur la mediàtica Mónica Carrillo amb la seva (ja) tercera novel∙la, La vida desnuda (Planeta)La trama? Una jove, avisada de l’ingrés hospitalari de la seva àvia, viatja de Barcelona a Madrid, i durant l’estada va descobrint secrets íntims dels seus familiars.
Una altra novel∙la interessant que amaga enigmes del passat familiar és Los juguetes de la guerra de Carolina Pobla (Maeva). La vídua d’un aviador de la Luftwaffe torna a Baviera en plena guerra i, mentre el país s’enfonsa, ella madura exercint de llevadora en un improvisat hospital militar. Una altra narració de to costumista que atrapa és Mil besos prohibidos de Sonsoles Ónega (Planeta). Relata un amor interromput vint anys enrere entre Constança i Mauro. Ell ara és sacerdot, la qual cosa fa que Constança tingui més afany a aconseguir-lo. La novel∙la es desgrana com un cant a les segones oportunitats.
Una altra dona no disposada a perdre’s les emocions fortes de l’existència és la protagonista d’En la cama con el hombre inapropiado ,de José María Guelbenzu (Siruela). El veterà novel∙lista i crític dona vida a una alegre dona de províncies que al Madrid dels vuitanta llança el seu matrimoni per la borda i es lliura a les llibertats que obrien llavors les ments dels espanyols.
Entre els premis literaris destaquen temes com l’Oest Mitjà americà, el cinema o el ‘corralito’ argentí