La Vanguardia (Català) - Culturas
Sant Jordi d’estiu: trieu i remeneu
En canvi, en la literatura –i en la literatura catalana molt notablement– hi ha un moment espectacular de llibres i veus diverses
La llibertat individual i el desig de ser mare, l’ascens econòmic i el conflicte social, la novel∙la filosòfica, el realisme humanista i el ‘bizarre’. Potència narrativa i una renovació constant d’estils i temes
Estava tot preparat i ha calgut esperar una mica. Els llibres, han anat degotant a les cases de la gent. I ara tenen una segona oportunitat. Llibres de primavera per llegir a l’estiu i a la tardor: grans històries. El món sembla que s’encongeix. Els mitjans de comunicació massius fan que tot s’assembli a tot, que les fórmules d’èxit es repeteixin i que tot sigui cada cop menys variat i divers. En canvi, en la literatura –i en la literatura catalana molt notablement– hi ha un moment espectacular de llibres i veus diverses. N’hem seleccionat cinc: trieu i remeneu.
Boulder Eva Baltasar Club Editor
En un dels primers actes postconfinament, vaig sentir Eva Baltasar (Barcelona, 1978) explicar l’alteritat entre els dos personatges de Boulder: la noia que es queda embarassada i només viu pel fill, tot gira al voltant d’aquesta experiència crucial i del fet de poderho compartir amb altres dones que ho senten com ella. Mentre que la protagonista, a qui diuen Boulder (és com una pedra), se sent incòmoda i ridícula en el paper de mare. Dues cares del mateix sentiment. Una novel∙la breu per llegir i per rellegir.
Ballaven el Black Bottom Joan Rendé Proa
Un dels grans llibres d’aquesta temporada: un retrat de gent treballadora que acaba fent diners i es troba en l’ull de huracà del conflicte social que rebenta amb la Guerra Civil. A partir d’una història de la família. Joan Rendé (Barcelona, 1943) és com un vi vell. Hi ha gent que s’estima més collites més properes i vins de temporada. No saben què es perden. Per ambient, acció, intenció, el seu Black Bottom és un llibràs.
Entre l’infern i la glòria Edicions de 1984 Àlvar Valls
La història de Verdaguer com no s’havia explicat mai: un retrat creïble de la societat catalana de començaments del segle XX. Àlvar Valls (Barcelona, 1947) ha escrit una novel∙la monumental que pren com a punt de partida els darrers dies de Verdaguer a Vallvidrera, quan ja estava molt malalt, per repassar-ne la vida i analitzar la trama en contra i a favor seu, des d’una posició inequívocament favorable a l’autor de Canigó i de L’Atlàntida. Un gran llibre que quedarà.
Ca la Wenling Gemma Ruiz Palà Proa
Una novel∙la molt especial, d’un realisme directe, barrejat amb històries que amplien la trama i li donen profunditat (hi ha una història predilecta de Kristin, la noia que s’enamora embarassada). Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) retrata una perruqueria xinesa de Gràcia. N’observa molts detalls, explica la relació que la Wenling té amb el treball i amb els fills. Ho viu i ho explica amb franquesa, des d’una posició que, anys enrere, hauríem anomenat humanista. Una via nova per a la literatura que s’adreça al gran públic.
La musa fingida Max Besora Males herbes
La primera part de La musa fingida de Max Besora (Barcelona, 1980) és la cosa més diferent que hi pot haver de Ca la Wenling: un espetec de personatges desgavellats lligats els uns amb els altres per les seves maleses. Tots els gèneres marginats i exclosos hi tenen lloc. Hi ha també una trama criminal i, al final, la rebel∙lió dels personatges contra l’autor. Una gran borratxera de literatura.