La Vanguardia (Català) - Culturas
Un estiu amb cadàver a la xemeneia
Si hi ha un gènere al qual no li falta mai material és la novel∙la negra: ja s’encarrega la naturalesa humana de proporcionar-n’hi, i així elegir entre assassinats, corrupteles o enganys és difícil aquesta temporada
L’estiu és aquí i és tan diferent que inclou un dia de Sant Jordi. I també pot portar fred, foscor i humitat, amb aquesta excel∙lent recreació de la ciutat d’Edimburg del segle XIX. Un matrimoni escocès (ell, autor amb experiència, ella metgessa i estudiosa de la història de la medicina) es va posar a escriure a quatre mans aquesta obra sobre els avenços i experiments mèdics (el que pot l’èter) d’aquell segle, alhora una intriga criminal. La corrupción de la carne
(Salamandra), firmada sota el nom de
Ambrose Parry, és un thriller historicocientífic d’alt nivell. L’actor Benedict Cumberbatch ha adquirit els drets d’aquesta història de morts, por i anestèsia, possiblement per encarnar en Will, un paio curiós i que és al lloc indicat per aprendre i horroritzar-se.
La història és infinita. Fabiano Massimi és un escriptor i editor italià que va estirar un fil sinistre. D’Adolf Hitler se’n sabia que tenia una neboda –filla de la seva germanastra– i que la jove havia mort molt jove. El ángel de Múnich (Alfaguara) és una sòlida intriga on Himmler, o el mateix Hitler en ple ascens, conviuen perfectament (i els terroritzen degudament) amb aquests dos comissaris, un d’ells amb un greu secret.
Els que busquin emocions fortes, és més, els que desitgen terroritzar-se i provar els seus límits, compten amb el tercer lliurament de la trilogia El cuarto mono. Amb La sexta trampa (Destino),
J.D. Barker dona una nova volta a la història d’atrocitats.
Una altra trilogia que es tanca, de la crisi, és la de l’italià Massimo Carlotto, que amb La senyora del dimarts (Alrevés/ Crims.cat) explica la vida i misèria d’un exactor porno que guanya uns diners freqüentant una dama singular. El món de la injustícia i de l’engany que tan bé sap narrar aquest escriptor, amb sarcasme i humanitat.
Hi ha trilogies que es tanquen però també cicles que s’obren. Javier Cercas inaugura un escenari –Terra Alta (Premi
Planeta, que l’edita en castellà, en català
Columna)– i un protagonista, un jove policia que és tota una troballa, per la seva història personal i pel crim (terrible) que investiga.
Joël Dicker va per camins més lleugers i a gran velocitat. L’enigma de l’habitació 622 / El enigma de la habitación 622 (La Campana / Alfaguara) és un permanent viatge al passat i al present, amb una història de banquers, de comptes secrets, d’adulteri i d’un amor impossible al llarg del temps. Dicker ja va donar la campanada amb La veritat sobre el cas Harry Quebert.
Els protagonistes i les sèries no falten en aquesta selecció: el danès Jussi AdlerOlsen torna amb els molt bons casos del
Departamento Q, i aquesta vegada desplaça part de la trama a les platges de Barcelona: el tema dels refugiats a Europa és part del que depara La víctima 2117 (Maeva). Un tema que tampoc no eludeix el gran Andrea Camilleri en L’altre cap del fil / Tirar del hilo / (Edicions 62 / Salamandra), novel∙la amb picades d’ullet a Antonio Manzini i plena de grans moments, com Montalbano emprovant-se un vestit d’etiqueta. Arribarà a posar-se’l?
Hi ha dues sèries més i dos protagonistes que no poden ser més diferents l’un de l’altre. Charlie Parker, signat i assenyalat per la tragèdia, com si atragués el mal, aquesta vegada en la investigació de la mort d’una dona –La mujer del bosque (Tusquets)– que arrossega velles històries, i des dels boscos de Maine que descriu John Connolly al cor del meravellós poble del Canadà, on el comissari Armand Gamache viu la seva anhelada jubilació envoltat de personatges pintorescos. Allà no descansarà, ja que la pintora Clara (un d’aquells genis ocults al poble) no troba el seu marit. Louise Penny aconsegueix una vegada més, a El largo camino a casa (Salamandra) aquella conjunció entre proximitat humana i perill amb trames notables.
I ara sabrem una mica més d’un investigador de la Guàrdia Civil llegendari, concebut fa anys per Lorenzo Silva. Bevilacqua aquesta vegada s’enfronta a un cas que el porta als seus inicis, quan va treballar al País Basc en activa lluita contra ETA. El mal de Corcira (Destino) és una molt bona aportació a aquesta part de la nostra història, i una bona intriga, alhora que un acostament encara més fort i tot a aquest paio que des de la seva sobrietat sempre té una cosa nova per dir.
Hi ha una nova noia en tot aquest panorama d’investigadors. Es diu Erika Foster i aquesta detectiu va fer bon paper a l’anterior i molt solvent Te veré bajo el hielo .A Último suspiro (Roca) Robert Bryndza amplia i millora el retrat d’aquesta detectiu vídua, tossuda i incòmoda per a un superior que l’ha enviat a fer paperassa. Bona intriga.
No està malament fer una pausa entre tanta por i dolor, i La librera y el ladrón ,d’ Oliver Espinosa (Planeta), té la capacitat d’inquietar i d’obrir al lector un món molt interessant, el dels llibres antics. Una jove madrilenya que amb prou feines manté la seva llibreria, un jove que se la sap totes; àgil relat.
Però fins aquí la treva: no hi ha novel∙la negra sense patiment. Patir com el protagonista d’Havana Room, que juntament amb Manhattan Nocturne i Un mapa para un crimen conforma la gran cartografia secreta de Nova York. Excel∙lent aposta de Navona, i gran oportunitat per devorar aquestes increïbles novel∙les de Colin Harrison.
O patir de veritat i des de la primera línia amb aquella dona que surt de casa en la foscor; notable començament –i notable fins al final– de Como leones. Brian Panowich és un gran escriptor que l’editorial Siruela va donar a conèixer amb l’anterior Bull Montain, en la mateixa ambientació a les muntanyes de Geòrgia. La seva escriptura és un perill de grapa, de fúria i veritat.
RBA aposta per El rey perdido ,de Jeff Noon, un assumpte tremend (amb un crim de malson) que remet al món dels fans, en aquest cas d’un músic l’empremta de destrucció del qual va ser molt llarga. I Una obra maestra , de Charles
Willeford, amb un estil i tarannà elogiats per Quentin Tarantino, i que va a la recerca d’un pintor fugisser. Totes dues diferents i igualment turbulentes.
I seguint amb les llegendes, una bona coincidència: que una vegada més, en aquest estiu tan diferent, comptem amb un nou cas del comissari Dupin. Cada vegada que obro una novel∙la de
Jean-Luc Bannalec, s’obre de bat a bat aquell cel de la Bretanya, aquell mar infinit i aquells pobles on ja per un Gauguin, en lliuraments anteriors, hi va haver un cas tremend. Exquisit com aquelles coquetes de pasta fullada i pernil, intel∙ligent i d’irresistible ambientació, així és Asesinato en Concarneau (Grijalbo).
Dues dones per no oblidar: la jove anglesa Rowan Caine, que accepta una feina meravellosa com a mainadera en una bona casa d’Escòcia. Jove de caràcter i idees clares, tot i que al principi d’Otra vuelta de llave (Salamandra) escrigui des de la presó, i amb la imatge demolidora d’ella mateixa al mirall, quan s’adona que és una reclusa més. Encara que, com tantes d’altres, digui que en el seu cas hi ha hagut un error.
Ruth Ware ja és coneguda per la inquietant La mujer del camarote 10. Gran assumpte psicològic.
I al marge de la legalitat, una altra dona que al cinema encarna Isabelle Huppert. El seu nom ( i la seva imatge) és portentós, i es deu a la gran morositat a l’hora de sortir del ventre de la mare: Paciencia Portafuegos era esposa i mare, tenia un bonic pis davant el Sena i un Mercedes amb xofer. Però un terrible revés en va fer una supervivent i molt més, a l’altre costat de la legalitat. Amb La madrina (Siruela) Hannelore Cayre ha obtingut gran èxit a França.
Per aquestes pàgines hi circulen comissaris, milionaris,immigrants, pobles encantadors i lluita antiterrorista