La Vanguardia (Català) - Culturas
Desvetllant els entrellats del món
Des de les variades especialitats de la talaia periodística, diversos autors ofereixen els resultats de les seves investigacions, viatges, observacions i entrevistes. Històries i reflexions d’ahir i d’avui
Obrirem aquesta àmplia i incitant collita de llibres periodístics amb una obra l’elaboració de la qual sembla animada per un impuls ètic i reparador. Parlem de Naturaleza muerta, de Miquel Molina (Edhasa). En aquesta quest, el director adjunt de La Vanguardia ha fet un apassionant (i esborronador) recorregut per l’Àfrica i Europa amb el cèlebre negre de Banyoles com a centre del llibre. Molina va assistir per cert al seu enterrament a Botsuana a l’any 2000 i ara es remunta fins als primers vint-i-vuit anys de vida del personatge, per seguir-lo després en la seva dissecció a París i la compra final per un taxidermista català que el va exhibir durant dècades en un museu a Banyoles. El reportatge esdevé un absorbent exercici de denúncia d’uns temps d’avidesa comercial, showbusiness etnològic i racisme científic.
Un altre rastreig sobre un personatge necessitat també de redempció l’ha escrit Enric Juliana a Aquí no hem vingut a estudiar / Aquí no hemos venido a estudiar (Arpa). El focus es posa aquí en un vell lluitador comunista, Manuel Moreno, a qui Juliana va tractar en els anys de la Badalona fabril. Impressionat per les seves vicissituds (va estar disset anys pres a Burgos), la seva història li serveix a l’autor per trenar una interpretació de la dictadura franquista i del paper jugat pel PCE i el PSUC, escindits entre la lluita a peu de carrer i el debat ideològic. És un llibre testimonial, escrit amb grapa novel∙lística.
Víctor Amela igualment es val del periodisme per il∙luminar el cor de la història. A Ens van robar la joventut /
Nos robaron la juventud (Columna/Plaza & Janés) recupera la memòria de la lleva del biberó i reuneix vint-i-cinc entrevistes de veterans que van viure la batalla de l’Ebre amb només divuit anys, entre ells el seu propi oncle. Amela aixeca el vel d’una matança inaudita, i li dona una carnadura oral i propera, en les veus d’alguns dels supervivents.
El periodista especialista en medi ambient Antonio Cerrillo ens brinda aquest dia del Llibre un altre títol clarament d’esperit conscienciador. A
Emergencia climática (Libros de Vanguardia) explica els efectes del canvi climàtic, concretament a Espanya, examinant les onades de calor, el desglaç al Pirineu o les crescudes de l’Ebre, i alerta que només compartint i reduint la producció es podrà mitigar la pressió sobre els recursos del planeta.
De la natura precisament ens parla el crític literari Julià Guillamon a Les cuques (Anagrama), un llibret sobre insectes i estius d’infantesa inspirat en la pel∙lícula Maduixes salvatges, del director Ingmar Bergman, i on trena autobiografia i bestiari de la quotidianitat.
Una altra aportació original que entrellaça reporterisme i aprenentatge vital la firma Lluís Amiguet a Homo Rebellis (Debate). Un dels puntals de les entrevistes de La Contra d’aquest diari treu aquí partit a les converses amb un centenar llarg de científics i premis Nobel, i va elaborant una cartografia per moure’s en aquest segle
XXI amb responsabilitat i equilibri.
Entre les cròniques més enganxades a l’actualitat, destacaríem dues obres escrites per dones. A Dones valentes (Ara Llibres), Txell Feixas, la corresponsal de TV3 a Beirut, ret homenatge a les libaneses (i àrabs en general) que planten cara diàriament als patriarcats de caire islamista. I Sense por de morir d’Anna Teixidor (Pòrtic), amb edició en castellà a Diéresis, Los silencios del 17-A. La periodista emprèn aquí la tasca d’explicar el fons dels atemptats d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i s’interna en els autors dels atacs, desentranyant com van arribar a convertir-se en terrorispitjat tes. Teixidor s’atura en el cervell dels atemptats, l’imam Es-Satty, l’ombra del qual segons ella arriba fins al CNI.
Mayka Navarro té una divisa en les seves molt llegides cròniques de successos: traslladar el lector a l’escenari. No una altra cosa (i a gran escala) ha fet a Desmuntant el crim perfecte / Desmontando el crimen perfecto (Columna/Al Revés), reconstrucció d’un rebuscat homicidi al barri barceloní de Gràcia que ha confirmat a Navarro que en el seu ofici cal explicar el millor i el pitjor de l’ésser humà.
Un altre treball molt de camp el trobem en el llibre Oro, petróleo y aguacates (Arpa). El seu autor, el periodista
Andy Robinson, ha recorregut llocs com Potosí, Minas Gerais, Zacatecas, etcètera, i ha explicat fil per randa com l’extracció de matèries primeres a Amèrica Llatina ha determinat els últims cops d’Estat, les rebel∙lions ciutadanes i la crisi mediambiental en aquell continent.
Meryl Streep, George Clooney, Naomi Watts, David Lynch... són tan glamurosos en les distàncies curtes com quan apareixen a la catifa vermella de Hollywood? Sembla que no, segons Mata a tus ídolos (Catedral), de
Toni Garcia Ramon. En aquesta anàlisi plena d’anècdotes, Garcia (que ha tretots els festivals) desconstrueix a les estrelles del cinema, i les baixa categòricament del pedestal.
Un altre llibre desmitificador acabat de publicar és Històries de Josep Pla de Josep Valls (Editorial Gavarres). Valls, als anys setanta i vuitanta, va treballar al Motel Empordà i va tractar íntimament Josep Pla, que ocupava l’habitació 103 i la taula 26 de l’establiment. L’autor evoca l’escriptor en els seus últims anys, ja amb la salut tocada però amb l’enginy encara prest, i sempre disposat a la tertúlia interminable.
I acabarem amb dos títols que delimiten geografies i alhora fan la crònica sentimental d’una època. A Mis días terrenales (Comanegra) Arturo San Agustín, que a finals dels anys seixanta va viure gairebé dos anys a Palma, al llegendari barri del Terreno, ha evocat ara aquell àmbit per on es movien des de Cela fins a Gertrude Stein i l’humus del qual facilitava els embolics furtius i les vocacions artístiques.
Per la seva banda, l’escriptor Carlos Zanón traça a Barcelona (Tintablanca) un retrat desgreixant de la capital catalana al llarg deu capítols on explica per què la veu com una ciutat electrificant i tronera, piròmana i espantadissa. Lara Costafreda s’ha encarregat de fer les il∙lustracions.