La Vanguardia (Català) - Culturas
Vides de cine, literatura, reis i descobridors
AEn biografies, memòries i diaris la collita ve abundant, i començarem sense més dilació amb els plats forts. Els cineastes que han escrit llibres confessionals bons es poden comptar amb els dits: Chaplin, Buñuel, Bergman... A aquesta llista s’hi pot sumar ja Woody Allen, que amb A propòsit de no res/A propósito de nada (Alianza) demostra que sap captar amb tanta habilitatellectorcoml’espectador.Ésun llibre torrencial, una mica caòtic, a vegades molt irònic, i que en el seu moment entra de ple en el tremend affaire que ha embrutat la seva carrera. Allen no es talla a l’hora de retratar la seva gran rival, Mia Farrow, de qui diu ni més ni menys que no li agradava gens criar nens.
Un altre retrat cinematogràfic que no s’ha de passar per alt és Alberto Closas. un paso de las estrellas (Cátedra), escrit pel seu nebot Francis Closas i Sílvia Farriol. Ens assabentem aquí que el galant dels anys 50 va fer carrera en part gràcies a la Xirgu, i que la naturalitat que va imprimir a les seves interpretacions –a l’estil Cary Grant– va conquerir els realitzadors (Bardem, el primer) i el gran públic.
Una altra icona del món de l’espectacle durant el franquisme va ser el compositor Waldo de los Ríos. A Desafiando al olvido (Roca Editorial) el periodista Miguel Fernández ha reconstruït la seva tempestuosa vida fins a un suïcidi que podria tenir relació amb la seva homosexualitat. Waldo de los Ríos va treballar en hits per a Karina, Jeanette, Raphael i Miguel Ríos (l’Himne a l’alegria )ivaestar a un pèl de fer la música de La taronja mecànica, la pel∙lícula de Kubrick.
En el capítol de les biografies literàries, hem de destacar per descomptat les dues sobre Galdós, escrites arran del seu centenari, mentre Cercas i Muñoz Molina creuaven les espases sobre la seva excel∙lència i vigència. La canària Yolanda Arencibia ens dona el dia a dia de l’escriptor, i els detalls més insospitats sobre la seva molt protegida vida privada, a Galdós. Una biografía, guanyadora del XXXII premi Comillas, convocat per Tusquets. Francisco Cánovas Sánchez per la seva banda a Alianza publica Benito Pérez Galdós.Vida,obraycompromiso, en la qual subratlla la passió amb què l’escriptor va viure la política i va pugnar per una Espanya liberal.
Un altre llibre que il∙lumina un gran moment de la literatura és Memorias de los últimos días de Byron y Shelley (Alba). El seu autor, E.J. Trelawny va viure sempre a l’ombra d’aquests genis del romanticisme i aquí ens en dona retrats de primera mà, el de Shelley reverencial, el de Byron, dinamitador. Trelawny explica a més la fascinant expedició en suport de la independència de Grècia.
A Quiero escribirte esta noche una carta de amor (Lumen) Ángeles Caso ha fet un exercici comparatiu molt fecund: ha analitzat cartes sentimentals de quinze escriptores de talent (de Mansfield o Charlotte Brönte a George Sand i Simone de Beauvoir) i ha contrastat els registres (tendre, furiós, imperatiu...) amb què aquestes autores s’han enfrontat als seus corresponsals amorosos.
A Los Benjamin: Una familia alemana (Trotta) Uwe Karsten Heye practica la group biography de qualitat amb el retrat d’una família jueva de l’alta burgesia de Berlín que constava de tres germans exUn cepcionals: Walter, l’escriptor; Georg, metge i comunista; i Dora, sociòloga i activista. A través d’aquestes tres vides truncades, l’autor examina les conseqüències d’una Alemanya dividida i una cultura arrasada.
Un altre apassionant testimoni familiar germànic és Los amnésicos (Tusquets) de Géraldine Schwarz. L’autora emprèn una investigació sobre els seus avis, que sense ser uns malvats van ser còmplices del III Reich. A través dels seus parents, Schwarz demostra que una massa de persones passiva pot consolidar un règim criminal.
Dins de la producció pròpiament catalana destaquen dos títols amb voluntat de recuperar el llegat de les generacions passades. A 100 pioneres catalanes ,de Viena Edicions, Antoni Gelonch ha recollit cent biografies de dones del país que des del segle III fins als nostres dies han canviat la nostra història col∙lectiva. Gelonch perfila dones tan diferents com Elisava, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda, Montserrat Gudiol o Carme Ruscalleda.
Per la seva banda Raül Garrigasait a Els fundadors (Bernat Metge) s’ha internat en els entrellats de la creació de la col∙lecció de clàssics grecollatins per antonomàsia. Garrigasait, actual director de l’entitat, s’ha centrat en Cambó, Estelrich i Riba, motors d’aquella iniciativa, i ha explicat amb nervi les rivalitats, tensions i complicitats que van acompanyar l’aventura.
Al capítol de les memòries catalanes, Tots els camins (Proa )de Joan Francesc Mira és una opció prioritària. L’octogenari intel∙lectual valencià explica aquí com una precoç vocació religiosa el va portar primer al monestir d’Irache i després a la Universitat Gregoriana de Roma. Mira relata el seu posterior desengany místic i les seves aventures juvenils per Europa (Düsseldorf, Budapest, Oslo, Oxford, el París del 68).
També traspuen avidesa vital, afany cosmopolita i ganes d’aprendre les cròniques (inèdites) que el poeta Josep Maria Sala-Valldaura va datar entre el 1969 i el 1984, i que el porten per una Mediterrània que abraça des de Tunísia a Grècia i des de Turquia a les Balears. A Trencadís amb mar al fons (Ajuntament de Barcelona) assaborim una memòria viatgera que descobreix el món amb perplexitat.
altre testimoni enriquidor sobre unes dècades efervescents el tenim a Vistes de prop i de lluny, del dissenyador Enric Satué (Index Edita). Satué evoca l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va ensenyar durant anys, i descriu un món cultural i bohemi en el qual un Bohigas, un Bofill o un Álvaro Siza Vieira marcaven pautes.
Xavier Febrés, en fi, presenta la seva Apologia de l’Empordà (Cal∙ligraf), on continua traient partit a la seva geografia sentimental més estimada. Arrenca (provocativament) fent la lloa del costat francès (el Rosselló i el Vallespir) per anar baixant Cadaqués i el Cap de Creus, i fent voltes després pels pobles de l’Alt i elBaixEmpordà,ambanècdotesdelicioses sobre la seva història i fauna humana.
Si Febrés assetja els seus homenots a l’Empordà, el professor valencià Josep V. Boira ho fa a la Ciutat Eterna. A Roma i nosaltres (Pòrtic) elabora una guia sobre la nombrosa presència catalana, valenciana, mallorquina i aragonesa a la capital italiana al llarg dels segles. Inclou dotze passejos a peu per la ciutat, i al seu compàs l’autor va evocant personatges, especialment els dos Papes valencians, Borja Calixt III i Alexandre VI.
Els amants de les biografies històriques poden llegir María Cristina, reina gobernadora (Ariel), on Paula Cifuentes aborda la quarta muller de Ferran VII i mare d’Isabel II, i la pinta amb una vida digna d’una sèrie de Netflix. Segons Cifuentes, l’ambició que va mostrar per fer negocis aprofitant el seu estatus la situa en l’origen dels mals que han afligit fins avui la dinastia dels Borbons.
Unaltrepersonatgeoblidatiquearaes rescata és el fill del descobridor d’Amèrica, Hernando Colón. A Memorial de los libros naufragados (Ariel), el professor britànic Edward Wilson-Lee retrata de fet un precursor del big data: va arribar a configurar en ple Renaixement la biblioteca privada més gran de l’època (quinze mil volums). Hernando va voler emular el pare: si el progenitor va trobar un nou món, ell va voler crear un nou món d’informació.
Woody Allen, Waldo de los Ríos, Galdós, Mary Shelley, Walter Benjamin, els Borja, la reina Maria Cristina, el fill de Colom...
Vides exemplars, algunes, i d’altres no tant. Explicades pels seus protagonistes o pels qui les van investigar. A través de relats biogràfics, de memòries, cartes i diaris