La Vanguardia (Català) - Culturas
La il∙lustració moderna visita els clàssics
Les imatges respecten els textos, però també els il∙luminen, els renoven i els atorguen nous significats
Els títols que hem llegit generació darrere generació adquireixen una nova vida gràcies a l’originalitat de les imatges
La il∙lustració ha pres una rellevància capital en els llibres infantils i juvenils a una velocitat de vertigen. Ja no és un afegit; ara se situa en el centre del relat i obliga a revaluar el llibre com a un objecte més complex. Més de culte si cap. Almenys en el segment dels clàssics, on des d’inicis d’aquest 2020 han coincidit a les llibreries algunes propostes visuals excel∙lents acompanyant alguns dels textos més coneguts pels joves lectors. És el cas de Las aventuras de Pinocho (Edelvives) de l’italià Carlo Collodi, en una edició de luxe en gran format i tapa dura que ha il∙lustrat la francesa Justine Brax, qui no ha oblidat plasmar el costat ombrívol, capritxós i rondinaire d’un personatge que la va marcar quan amb prou feines tenia 10 anys i amb el qual ret homenatge a la seva infantesa.
El llibre forma part de la col∙lecció Clásicos Ilustrados que dirigeix el també il∙lustrador francès Benjamin Lacombe i de la qual formen part altres títols com El mago de Oz, Pulgarcita o La Piel de Asno. Una col∙lecció “concebuda al voltant de la imatge” que respecta els textos clàssics, però que “també pretén il∙luminarlos, renovar-los i fins i tot canviar-los completament”, explica Lacombe a l’epíleg del llibre.
Una altra petita joia és la recuperació que l’editorial Cal∙lígraf ha fet de l’adapl’aigua... tació que Carles Riba va fer el 1920 de l’Ulisses de Homer, Les aventures d’Ulisses, una síntesi bonica pels principals escenaris de l’obra homèrica –Polifem, les sirenes, la tela de Penèlope,Telèmac...– il∙lustrats pel barceloní Dani Torrent, besnet del poeta. Il∙lustracions a carbonet d’escassos colors però amb una gran força narrativa.
Per a un públic més infantil, la il∙lustradora barcelonina Marta Altés ha donat color i vida a una nova edició de les Faules d’Isop / Fábulas de Esopo /( Blackie Little), adaptades per Elli Woollard. Es tracta també d’una edició on domina la imatge, en tapa dura i amb els dibuixos dels animals protagonistes en relleu: la llebre i la tortuga, el llop, el gos i el seu reflex a De la mateixa col∙lecció són els
Contes fil per randa / Cuentos de así fue de
Rudyard Kipling, adaptats i il∙lustrats per les mateixes autores.
En tapa dura i amb una edició molt cuidada ens arriba també 21 contes dels germans Grimm / 21 cuentos de los hermanos Grimm (Ing Editorial) on l’alemanya
Daniela Drescher ha deixat la seva impremta a través d’unes il∙lustracions de tall més clàssic però amb un halo més fantàstic i evocador d’històries tan conegudes com la de Blancaneu, Hänsel i Gretel, El sastre valent, L’ocell d’or o Els tres nans del bosc. La il∙lustradora anglesa
Becky Cameron, que va debutar professionalment el 2018 –el seu primer encàrrec va ser dibuixar el famós ós Paddington en una aventura de Nadal per a la firma editorial anglesa Harper Collins– ha estat l’encarregada d’il∙lustrar per a l’editorial Bruño els magnífics Cuentos cortos para irse a dormir d’Enid Blyton, una edició de luxe de gairebé 400 pàgines en tapa dura i una lletra perfecta i gran perquè els nous lectors (7-8 anys) puguin seguir les històries de follets, elfs i fades que la britànica va escriure entre el 1920 i el 1960. Són 28 contes per traslladar-nos a un món màgic molt a prop de casa.
No podia faltar en aquesta llista de reedicions el clàssic de La Caputxeta Vermella / Caperucita Roja (Joventut), revisitat pel tàndem Beatrix Potter i Helen Oxembury, autora i il∙lustradora. A l’octogenària il∙lustradora li ha sortit una Caputxeta molt britànica i no ha pogut resistir-se a deixar un final més obert que el fosc que va deixar escrit la seva companya de viatge.
També Els músics de Bremen / Los músicos de Bremen (Edebé) il∙lustrats per l’italià Attilio, que revisita en una edició molt visual en cartoné alguns dels contes clàssics com Els tres porquets o L’aneguet lleig, ens recorda que no s’és mai massa petitperobrirunbonclàssic.