La Vanguardia (Català) - Culturas
La lluna és diferent a Mallorca
Arturo San Agustín rememora els dos anys en què va residir al barri del Terreno de Palma, un relat de personatges reals i alhora imaginats, com la vida
Amb Mis días terrenales (Comanegra), Arturo San Agustín (Barcelona, 1949) contribueix al mite del barri palmesà del Terreno com a espai literari. Es tracta d’una zona tranquil·la de carrers inclinats i vistes al mar, propera al castell de Bellver, amb patis plens de buguenvíl·lees, rosers i hortènsies. A un parell de carrers de la casa on va viure, a finals dels anys seixanta, l’escriptor i periodista, van conviure Gertrude Stein i Alice B. Toklas. Molt a prop, hi va residir el nicaragüenc Rubén Darío. Al costat, Camilo José Cela va instal·lar el seu domicili, abans de mudar-se a Son Armadans. Gertrude Stein va recomanar a Robert Graves que visqués a Mallorca a condició de suportar el paradís (el sentit difereix en algunes traduccions que precisen que el que s’havia de suportar era els mallorquins). San Agustín ens proposa una altra solució: “Cuando llegué a Mallorca, la isla ya no era aquello que algunos llamaron el Paraíso, pero no lo lamento. Los paraísos siempre acaban aburriendo o empachando”.
Amb un estil personalíssim, barreja d’apunts biogràfics i ficció, amb una atenció subtil pels detalls i una mostra de l’important que és el coneixement per entendre millor els plaers de la vida, San Agustín ens narra les seves vivències a Mallorca. Va arribar amb vaixell des de Barcelona, per tocar el piano a l’hotel Bahia’s. Durant la travessia va conèixer una família que li va canviar la vida, ja que es va instal·lar a casa seva durant gairebé dos anys, en un lloc on es parlava de teatre i la lluna es veia diferent. El món sencer s’exposava a la plaça Gomila, epicentre del lleure nocturn en aquells anys. En l’actualitat, de tot aquell ambient només en queda el record.
Mis días terrenales no és una crònica nostàlgica d’un temps perdut, més aviat és un cant a la llibertat i el descobriment d’una forma diferent de mirar el món a través de la història social de Mallorca. Es presenta una tirallonga de personatges, que l’autor acaba elevant a la categoria de persones. El narrador assumeix que escriure i viure no és exactament el mateix. “La intelectualidad o la pretensión intelectual siempre te aparta, te distancia de la vida y eso explica que casi todo lo que escribimos tiene que ver poco con ella. Y no se debe hablar de la vida desconociendo u olvidando sus sabores naturales”, assecar
nyala l’escriptor, abans de retrobar-se amb la vida, en un mercat de poble, a l’escoltar “conversaciones mezcladas de jubilados desayunando en un bar todos los embutidos posibles sin que ninguno de ellos mencionara eso que llamamos colesterol”.
El llibre també es pot llegir com una sèrie de trobades amb personatges peculiars i observacions sobre grans noms de la història intel·lectual. La porto-riquenya Camila protagonitza el llibre, personatge inspirat en l’àvia de la família que va acollir San Agustín al Terreno. L’autor ens ensenya que “fue Dios quien inventó la ensaimada”, la mateixa que va donar les claus del pensament que res no té principi ni final a Jorge Luis Borges. Ens recorda la història de l’amant preferida de l’arxiduc Luis Salvador, la inauguració del local Sgt. Peppers, el 1968, amb Jimmy Hendrix, les peripècies de l’almirall Antoni Barceló o la impressió que li va causar escoltar la cantant Madò Antònia Buades. El novel·lista desmitifica les tècniques dels picadors a la recerca del contacte amb sueques i pondera la saviesa popular de pescadors i camperols locals, o del faroner de Capdepera.
L’escriptor traça un pont de felicitat entre Mallorca i Roma. El capta en la llum i al paisatge humanitzat, de marges, oliveres, ametllers i xiprers, i en el refinament de les possessions agrícoles d’aires aristocràtics. No obstant això, ens adverteix: “Lo que va quedando, aunque sea bueno, es peor que lo de ayer. La decadencia cultural ya viene de los griegos. Siempre va a peor”.
Amb un estil personalíssim, barreja apunts biogràfics i ficció, amb una atenció subtil pels detalls