La confiança en un mateix

Dos títols de dos filòsofs francesos plantegen la necessitat de superar el confinament psicològic i coincideixen en què una de les maneres d’aconseguir-ho consisteix a reforçar l’autoestima, una cosa que s’aprèn al llarg de la vida

Deia Goethe que “l’home més feliç del món és aquell que sap reconèixer els mèrits d’un altre”. Si seguim el fil de la màxima de Goethe podem afirmar que la confiança mou el món i que només és possible afrontar grans reptes si confiem en nosaltres mateixos i si som capaços de transmetre confiança als altres. Després de declarar-se l’estat d’alarma a Espanya el passat 14 de març, César Martínez, amb qui col·laboro habitualment a Grup Focus, va apostar per concentrar tot l’esforç a restablir la confiança dels espectadors d’acudir al teatre. Va establir com a meta tornar la confiança al públic de la mateixa forma en què aquest l’hi ha donat als actors a través dels anys, amb comprensió, paciència i amor al teatre. Serveixi aquesta anècdota per situarnos davant la lectura de dos llibres que en aquests temps de crisi ens poden ajudar a fer caure el confinament físic i psicològic i a recuperar la confiança. D’una banda, l’assaig Cómo salvar una mala racha de Marie Robert; per un altre, l’assaig La confianza en uno mismo de Charles Pépin. Tots dos escriptors són filòsofs francesos que, d’una forma o una altra, se senten deutors de les tècniques pedagògiques de Montessori, centrades en què els nens, des de molt petits, tininterior, guin la màxima autonomia estimulant la confiança i autoestima. L’obra de Pépin parteix d’una certesa tan simple com profunda: sense confiança en un mateix és molt difícil aconseguir el que un es proposa. Planteja tres aspectes bàsics per avançar en la confiança en un mateix: la confiança en l’altre, la confiança en les capacitats pròpies i la confiança en la vida. Adverteix que un no neix segur de si mateix ni amb capacitat d’actuar al marge de l’opinió dels altres. És una cosa que es va adquirint al llarg de l’aprenentatge de la vida. Som producte de la confiança dels altres, de la capacitat d’aquests de veure potencialitats que

nosaltres potser no hem arribat a advertir. Som, d’una banda, el resultat de la confiança que dipositen en nosaltres altres persones en les nostres relacions professionals, les nostres amistats i la família, però també som resultat de la manera en què ens escoltem a nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de decisió, d’elecció i de la manera en què podem apreciar el mèrit d’altres. La confiança es recarrega com una dinamo que necessita el nostre constant pedaleig per poder il·luminar el camí. Marie Robert proposa en el seu assaig un suggestiu viatge a través de quotidianes històries de la seva vida. L’autora associa cada un dels dotze relats del quotidià a diversos estats d’ànim com són la frustració, les expectatives, l’ètica, l’amor, la crisi, la feina o la cultura. Explica anècdotes personals amb aquells filòsofs que l’han ajudat a superar les petites/grans contrarietats al llarg de la vida. Amb un llenguatge directe, fàcil i divertit dona veu a Spinoza, a Aristòtil, a Nietzsche, a Plató o a Kant perquè l’ajudin a resoldre aquells petits/ grans problemes que ens assolen en el dia a dia. Al capítol en què Bergson llança la seva start-up podem comprendre la motivació que ens porta a posar en marxa una empresa: “la riquesa i la consideració entren evidentment per a molts en la satisfacció que se senti, però el que prioritza és l’embriaguesa d’haver muntat una empresa, d’haver donat vida a alguna cosa, creant-la”. Per aconseguir aquest objectiu, l’esforç i el treball són imprescindibles; però també és essencial la confiança en un mateix. Els dos llibres són assajos sincers i estimulants per portar-nos a tornar a confiar els uns i els altres, per tornar a la normalitat, per retrobar-nosambelgoigdeviure.

Som producte també de la capacitat dels altres de veure en nosaltres qualitats que no havíem advertit

GETTY Som el resultat de com ens veuen els altres, però també de com ens escoltem a nosaltres mateixos