La Vanguardia (Català) - Culturas
William Klein a les ciutats: un manifest
La Fundació Catalunya La Pedrera reprèn després de la reobertura una esplèndida mostra retrospectiva que reuneix més de dues-centes obres
Life is Good & Good for You in New York: Trance Witness Revels era el llarg títol del primer projecte de llibre de William Klein (Nova York, 1928). A mitjans dels anys cinquanta molts editors dels Estats Units el van rebutjar, per vulgar o per groller. Avui es considera una obra extraordinària i pionera, una fita en la història de la fotografia, i és clar que, en realitat, els vulgars i grollers eren aquells editors que llavors no el van voler publicar. El va editar poc després Seuil, a París, el 1956 i amb gran èxit. Els orígens familiars de Klein eren hongaresos i França va ser el seupaísd’adopció.Sónlesmateixescoordenades geogràfiques que les de dos altres grans de la fotografia: André Kertész i Brassaï.
A tots aquells que pretenen que l’anomenat fotollibre és un invent recent els convindria fer atenció al primer llibre de Klein, una obra concebuda com un tot per l’autor de les fotografies, el disseny gràfic, les paraules i la seqüència d’imatges. Encara que el format tenia alguna cosa de periodístic, en realitat era una proposta poètica i conceptual, un retrat de Nova York i els seus habitants en to còmplice i en sintonia amb les maneres novaiorqueses, una expressió de pensament visual on el fotogràfic tendia cap al muntatge i el collage cinematogràfic. Klein lliurava una veritable poesia fotogràfica disfressada de prosa fotoperiodística.
William Klein. Manifest és una exposició esplèndida. En la tarda de la inauguració a La Pedrera, el fotògraf era feliç per aquesta mostra –segons va dir– “formidable”. Amb gairebé 92 anys d’edat i una mobilitat limitada, no parava de fer fotos als fotògrafs que el retrataven. El millor d’aquesta mostra és que presenta la faceta més important de Klein –la fotografia– juntament amb el seu cinema, les seves composicions lletristes, els seus contactes pintats i la seva pintura. I en relació amb la seva obra realitzada amb altres mitjans s’entén molt més bé la seva fotografia.
Klein va ser primer pintor, però ja el 1952 es va adonar que la fotografia li oferia possibilitats d’exploració i descobriment més extenses i profundes que la pintura. Tot i això, tot el que va aprendre de Léger, Moholy-Nagy i Mondrian o de moviments com Bauhaus, dadà i el lletrisme d’Isidore Isou ho va saber aplicar amb lucidesa a les seves primeres fotos abstractes i, més tard, a les seves instantànies de carrer realitzades a Nova York, París, Roma, Moscou i Tòquio, especialment entre el 1954 i el 1965, període que concentra bona part de la seva obra fotogràfica més valuosa.
Klein aportava, a més d’una mirada, una visió. En aquest sentit el seu cas és similar al de Saul Leiter, també fotògraf i pintor i de família novaiorquesa culturalment jueva. La diferència és que Klein va difondre la seva obra puntualment i Leiter no. La fotografia de Klein concilia frescor –espontaneïtat, vitalitat, improvisació– i rigor compositiu. És una suma d’intenció, atzar i sentit, per aquest ordre cronològic. En el seu cas, la imatge fotogràfica prenia forma a través d’una suma successiva de desig, concepte, voluntat, recerca, atzar, capacitat de reconeixement i descobriment i talent per a la composició ràpida, instantània.
Crecquevaserlasumadesaviesavitali de coneixement pluridisciplinari i humanista el que va permetre a Klein realitzar una obra extraordinària. Això s’aprecia ja des del seu primer llibre novaiorquès, que és el millor juntament amb el dedicat a Tòquio. És lúcid i pioner per la seva manera de representar fragments del paisatge urbà i dels seus signes, en imatges dins de la imatge o en segments verbals que s’anticipen a fotògrafs com Lee Friedlander o a cineastes experimentals com Hollis Frampton (peces com Epho, fragment de Telephone). Klein arriba a combinar en una mateixa imatge elements característics de diferents estils: realisme, pop, abstracció, expressionisme, lletrisme, op art... Es mou, s’acosta, es barreja amb la gent, sintonitza amb el seu fluir i retrata una ciutat i una societat també a través dels seus logotips comercials i els seus senyals urbans. Inventa així una manera pròpia de la street photography. Malgrat l’aspecte casual de moltes fotos, tot és significatiu, des d’un grafiti americà que diu “I need” fins a una orella del Moscou soviètic que apareix en un racó de l’enquadrament. I Klein també va innovar en la fotografia de moda, per a Vogue.
Una de les joies d’aquesta mostra és la pel·lícula Broadway by Light, del 1958, una meravella nocturna i elèctrica en color, que dura deu minuts.
Klein arriba a combinar en una mateixa imatge elements característics de diferents estils
En les seves fotografies de carrer tot és significatiu, des d’un grafiti americà fins a una orella soviètica