La Vanguardia (Català) - Culturas

William Klein a les ciutats: un manifest

- JUAN BUFILL

La Fundació Catalunya La Pedrera reprèn després de la reobertura una esplèndida mostra retrospect­iva que reuneix més de dues-centes obres

Life is Good & Good for You in New York: Trance Witness Revels era el llarg títol del primer projecte de llibre de William Klein (Nova York, 1928). A mitjans dels anys cinquanta molts editors dels Estats Units el van rebutjar, per vulgar o per groller. Avui es considera una obra extraordin­ària i pionera, una fita en la història de la fotografia, i és clar que, en realitat, els vulgars i grollers eren aquells editors que llavors no el van voler publicar. El va editar poc després Seuil, a París, el 1956 i amb gran èxit. Els orígens familiars de Klein eren hongaresos i França va ser el seupaísd’adopció.Sónlesmate­ixescoorde­nades geogràfiqu­es que les de dos altres grans de la fotografia: André Kertész i Brassaï.

A tots aquells que pretenen que l’anomenat fotollibre és un invent recent els convindria fer atenció al primer llibre de Klein, una obra concebuda com un tot per l’autor de les fotografie­s, el disseny gràfic, les paraules i la seqüència d’imatges. Encara que el format tenia alguna cosa de periodísti­c, en realitat era una proposta poètica i conceptual, un retrat de Nova York i els seus habitants en to còmplice i en sintonia amb les maneres novaiorque­ses, una expressió de pensament visual on el fotogràfic tendia cap al muntatge i el collage cinematogr­àfic. Klein lliurava una veritable poesia fotogràfic­a disfressad­a de prosa fotoperiod­ística.

William Klein. Manifest és una exposició esplèndida. En la tarda de la inauguraci­ó a La Pedrera, el fotògraf era feliç per aquesta mostra –segons va dir– “formidable”. Amb gairebé 92 anys d’edat i una mobilitat limitada, no parava de fer fotos als fotògrafs que el retrataven. El millor d’aquesta mostra és que presenta la faceta més important de Klein –la fotografia– juntament amb el seu cinema, les seves composicio­ns lletristes, els seus contactes pintats i la seva pintura. I en relació amb la seva obra realitzada amb altres mitjans s’entén molt més bé la seva fotografia.

Klein va ser primer pintor, però ja el 1952 es va adonar que la fotografia li oferia possibilit­ats d’exploració i descobrime­nt més extenses i profundes que la pintura. Tot i això, tot el que va aprendre de Léger, Moholy-Nagy i Mondrian o de moviments com Bauhaus, dadà i el lletrisme d’Isidore Isou ho va saber aplicar amb lucidesa a les seves primeres fotos abstractes i, més tard, a les seves instantàni­es de carrer realitzade­s a Nova York, París, Roma, Moscou i Tòquio, especialme­nt entre el 1954 i el 1965, període que concentra bona part de la seva obra fotogràfic­a més valuosa.

Klein aportava, a més d’una mirada, una visió. En aquest sentit el seu cas és similar al de Saul Leiter, també fotògraf i pintor i de família novaiorque­sa culturalme­nt jueva. La diferència és que Klein va difondre la seva obra puntualmen­t i Leiter no. La fotografia de Klein concilia frescor –espontaneï­tat, vitalitat, improvisac­ió– i rigor compositiu. És una suma d’intenció, atzar i sentit, per aquest ordre cronològic. En el seu cas, la imatge fotogràfic­a prenia forma a través d’una suma successiva de desig, concepte, voluntat, recerca, atzar, capacitat de reconeixem­ent i descobrime­nt i talent per a la composició ràpida, instantàni­a.

Crecquevas­erlasumade­saviesavit­ali de coneixemen­t pluridisci­plinari i humanista el que va permetre a Klein realitzar una obra extraordin­ària. Això s’aprecia ja des del seu primer llibre novaiorquè­s, que és el millor juntament amb el dedicat a Tòquio. És lúcid i pioner per la seva manera de representa­r fragments del paisatge urbà i dels seus signes, en imatges dins de la imatge o en segments verbals que s’anticipen a fotògrafs com Lee Friedlande­r o a cineastes experiment­als com Hollis Frampton (peces com Epho, fragment de Telephone). Klein arriba a combinar en una mateixa imatge elements caracterís­tics de diferents estils: realisme, pop, abstracció, expression­isme, lletrisme, op art... Es mou, s’acosta, es barreja amb la gent, sintonitza amb el seu fluir i retrata una ciutat i una societat també a través dels seus logotips comercials i els seus senyals urbans. Inventa així una manera pròpia de la street photograph­y. Malgrat l’aspecte casual de moltes fotos, tot és significat­iu, des d’un grafiti americà que diu “I need” fins a una orella del Moscou soviètic que apareix en un racó de l’enquadrame­nt. I Klein també va innovar en la fotografia de moda, per a Vogue.

Una de les joies d’aquesta mostra és la pel·lícula Broadway by Light, del 1958, una meravella nocturna i elèctrica en color, que dura deu minuts.

Klein arriba a combinar en una mateixa imatge elements caracterís­tics de diferents estils

En les seves fotografie­s de carrer tot és significat­iu, des d’un grafiti americà fins a una orella soviètica

 ??  ??
 ??  ?? GUN 1, BROADWAY 103RD ST., NEW YORK, 1954. El nen jugant amb la pistola, una icona del llibre ‘New York’
ANTONIA + SIMONE + BARBERIA, NEW YORK, 1962. La revista ‘Vogue’ la va publicar tallant el barber afroameric­à
GUN 1, BROADWAY 103RD ST., NEW YORK, 1954. El nen jugant amb la pistola, una icona del llibre ‘New York’ ANTONIA + SIMONE + BARBERIA, NEW YORK, 1962. La revista ‘Vogue’ la va publicar tallant el barber afroameric­à
 ??  ?? BROADWAY BY LIGHT, 1958. Fotogrames d’aquest poema cinematogr­àfic sobre la nit lluminosa i elèctrica de Nova York
BROADWAY BY LIGHT, 1958. Fotogrames d’aquest poema cinematogr­àfic sobre la nit lluminosa i elèctrica de Nova York

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain